Vigilar CiU

Als intel·lectuals de CiU els agrada citar el 6 d'octubre per il·lustrar la política d'ERC durant la
II República. Mai no parlen, però, del paperet que va fer la Lliga a partir de 1919. Cambó va jugar amb foc i amb ell va cremar tota una generació de gent formada que va veure com la “terregada” d'ERC i després de la FAI els passaven davant. Quan ets l'elit i no fas el que has de fer, és baixet donar les culpes al forner perquè no fa la política que tu voldries. Com que aquesta ha sigut la tònica del país des del segle XV, caldrà jugar fort perquè CiU no s'acosti al PP de Barcelona. Com sempre que l'ordre es debilita, l'espanyolisme és a punt de perdre Barcelona i això posa nerviosa molta gent –postfeixistes i postcomunistes, sobretot, i les seves mòmies repintades–. Una ciutat val el territori que és capaç d'expressar, és a dir, de capitalitzar. Fins ara Barcelona era l'expressió de l'àrea metropolitana. Amb l'oportunitat que tenim de fer una gran capital que ampliï els horitzons comercials dels catalans a tot el Mediterrani, discutir les paridetes de l'Hereu i l'Albertito és perdre el temps. Qui més s'ha esforçat a fer un discurs que passi per damunt del soroll que promouen els espanyols ha sigut el Portabella. Trias també parla de projectar Barcelona al món, però mentrestant el seu partit elimina les delegacions internacionals de l'ACN i continua la política periodística i cultural que va mantenir el país infantilitzat en l'època de Pujol. Cal refredar la temptació provincial de CiU i debilitar els lligams amb l'Opus Night. Només si ERC obté un bon resultat, els convergents posaran seny, vigilats pel Laporta, l'Anna Arqué i l'Ignasi Planes.