Articles

La col·leccionista

Què tenim a Badalona?

Amb el permís del publicista que va crear l'anunci d'Estrella Damm... Badalona: què hi tenim, a Badalona? Tenim una platja que vivim amb la intensitat dels que han perdut una cosa important i la recuperen amb molt d'esforç. És una platja llarga, on cabem tots, amb una sorra que té el gra de la mida justa perquè no s'enganxi a la pell però no faci mal a les plantes dels peus. Tenim una Rambla espectacular, que ens acull per fer el vermut els diumenges al matí, per passejar els nadons amb cotxet, i per prendre una cervesa els vespres d'estiu. Ens hi relacionem els uns amb els altres, hi celebrem les festes assenyalades i, algun dia d'hivern, hi busquem la calma pels neguits que ens angoixen. També tenim el bàsquet. El bàsquet de la Penya, que ha fet conèixer el nom de la ciutat a tot arreu, després que una colla de vailets s'ho van proposar ara fa vuitanta anys. I, sobretot, el bàsquet dels clubs petits, de les escoles i de les entitats esportives. El bàsquet que teixeix una xarxa elàstica i indestructible entre nois i noies de totes les edats, jugadors, entrenadors, pares i mares... Tenim l'impressionant claustre gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, que guarda entre els seus murs el record d'una escena històrica: Cristòfol Colom anunciant als Reis Catòlics la descoberta d'un nou món. Tenim el Pont del Petroli, memòria insòlita de temps passats que ens regala una visió de la ciutat que només tindríem des d'un vaixell. Tenim la cremada del dimoni, el festival Filmets i el Blues&Ritmes... i sobretot, sobretot!, tenim dècades d'una convivència salvada amb molt d'esforç malgrat les dures proves a què ha estat sotmesa la ciutat. Tenim desenes d'entitats treballant als barris més conflictius a favor de la cohesió social. Tenim milers de persones que amb la seva actitud diària han afavorit la integració dels que han anat arribant. Tenim les ganes de viure –o de sobreviure- dels que han triat Badalona o hi han vingut a parar per casualitat. Tenim l'orgull d'haver-los acollit sense haver perdut mai una identitat definida que té les arrels en la Baetulo romana. Si m'heu llegit fins aquí, potser us preguntareu: i a què treu cap, tot això? Us he de dir la veritat: simplement, m'ho demanava el cos, després d'aquestes dues setmanes de campanya electoral. I com que des de fa uns anys tinc reservat aquest bocinet de diari, m'he permès d'aprofitar-lo per donar veu a milers de badalonins que assisteixen, muts i indignats, a tot això que li passa a la ciutat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.