Xocolata espessa
Demà tothom guanyarà
És possible que entre les causes dels moviments d'indignació ciutadana que estem veient aquests dies hi hagi dos factors a tenir en compte: l'absència de separació entre els poders de l'Estat i un sistema electoral dissenyat per perpetuar l'statu quo.
Espanya (i també Catalunya, que no disposa de justícia pròpia) té un poder judicial dependent del poder polític que faria envermellir de vergonya el mateix Montesquieu i la seva teoria de la divisió de poders. Les Corts (i el nostre Parlament) funcionen basant-se en una fèrria disciplina de vot que imposa les idees del partit per sobre dels criteris personals dels seus membres. En resum, el partit que guanya les eleccions –o la coalició resultant– s'instal·la en el poder executiu i des d'allí controla el legislatiu i el judicial. Per donar estabilitat al sistema, es compensa l'oposició amb quotes de poder en els òrgans de govern dels diferents cossos i organismes.
Tot plegat s'origina en la segona causa apuntada en el primer paràgraf: tenim un sistema electoral que allunya la ciutadania de la política, perquè està pensat per evitar qualsevol transformació. Amb l'amenaça falsa que l'única alternativa és la dictadura, ens hem empassat un sistema pervers que ha de canviar de dalt a baix si volem gaudir d'una democràcia real.
Les municipals de demà en són una bona mostra: llistes tancades, districtes enormes, sistema d'Hondt que beneficia les majories. Demà, diumenge, tothom guanya. Tothom que formi part del sistema, perquè també hi ha un mecanisme per dificultar l'aparició de noves forces: el 5 per cent de vots mínims per obtenir un regidor. Mentrestant, hem assistit un cop més a campanyes personalistes dels caps de llista, obviant el fet que darrere hi ha una llista i que acabarem triant un bon grapat de gent que amb prou feines sabem qui són.
Al vespre veurem a cada ajuntament un guanyador
que proclamarà la seva
victòria i uns vençuts que
acceptaran la seva derrota. Tanmateix, això no és ben bé així. En realitat, tothom guanyarà, perquè pràcticament tots els caps de llista dels partits amb representació tindran assegurada la seva cadira. És molt diferent presentar-se a una elecció a tot o res o fer-ho sabent que passi el que passi l'escó està assegurat.
La setmana passada, el
governador de l'estat de
Bengala, a l'Índia, va perdre
les eleccions, i es va quedar
sense escó, tot i ser el
líder del seu partit.
Per això els britànics no van voler canviar el seu sistema electoral de circumscripcions uninominals. Només
es tria un candidat. És igual que es tracti d'un cap de
llista. Si perd, se'n va cap a
casa i bon vent i barca nova.