Una política que fa fàstic

Evidentment que tots els partits tenen la seva part de culpa en el descontentament que es percep de les protestes aparegudes a les places més emblemàtiques: caldrà pensar molt seriosament en la profunditat d'aquest malestar i en les seves solucions, que han de ser urgents. La nostra democràcia està posada en qüestió. De fet, ja fa anys que molts anem apuntant que el moviment okupa inicial no era cosa de quatre galifardeus, i que el moviment antisistema no era només una colla de ganduls que no es dutxaven. Hi havia una filosofia de fons o una emoció de fons, una raó també de fons, que no es va tenir prou en compte. En resum, la gent jove no se'n surt. Culpa de la nostra democràcia? No ho sé: però sens dubte un auguri de fracàs de tot el sistema. Alguns símptomes de la part de culpa que en tenen els polítics són algunes campanyes i declaracions: l'última campanya de Jordi Hereu per a la seva candidatura a la recontramultielecció d'un govern socialista a la capital catalana consisteix a ensenyar-nos enquestes. I el missatge final d'aquesta campanya el que diu és “podem guanyar els nostres adversaris”. Un nul missatge de gestió, un nul missatge de filosofia de mandat, un nul programa. Hem tornat al “si tu no hi vas, ells tornen” que tant de mal va fer a la cultura de comunicació política del nostre país. Hem tornat als bons i els dolents, a la por, a la incapacitat de transmetre missatges en positiu. Evidentment, els socialistes sí que argumentaran que han aportat un missatge en positiu: per a ells, dir que poden mantenir el poder és un missatge amb la màxima positivitat del món.

Hi ha molts altres símptomes de distanciament de la ciutadania i la política, però aquest n'és un. I jo m'atreviria a suggerir que la solució que es proposa als manifestants, que és anar a votar amb contundència, té encara una variant a tenir en compte: que es facin amos dels partits polítics. Que entrin a militar en massa, i que els facin seus. És molt fàcil. 10.000 militants nous per partit, i es munta la revolució dins mateix del sistema. Perquè hi ha vies, n'hi ha, afortunadament en aquesta part del món n'hi ha. Hem de saber fer més coses que acampar i indignar-nos. I els polítics han de saber fer alguna cosa més que campanyes indignants.