Com el 1994, però diferent

Les expectatives el 1994 eren molt elevades per al Barça; ben agafada la lliga, amb un final d'infart amb el penal fallat per Djukick a la Corunya, el Barça no va tenir temps per preparar la final i va marxar a corre-cuita cap a Atenes per endur-se una lliga de campions que tenia al sarró. Sí, perquè com a Sevilla el 1986, el Barça més que jugar la final de la copa d'Europa l'anava a buscar per endur-se-la. Així li va anar, que va tornar a casa amb un sarró ple dels gols rebuts a Grècia.

Bé, aquest era l'esperit que es respirava a Can Barça, dins i fora de l'entitat. Ningú creia que amb els quatre estrangers de què disposava l'equip català –havia de prescindir-ne d'un, que va ser Laudrup–, i tocat per la sort després de veure com queia la tercera lliga consecutiva en la darrera jornada, algú li pogués fer ombra. La patacada, prou coneguda, va ser indigesta i de solució sanguinària. Tant el 1994 com aquell encara recordat 1986. El Barça no es va poder sobreposar i les crisis institucionals i esportives van ser de l'alçada d'un campanar.

Aquest 2011 té de semblant amb aquell 1994 que el Barça té a tocar una altra lliga de campions, la quarta, i la possibilitat de refermar encara més la seva condició de club gegantí i subratllar el seu lideratge a Europa, tant en el vessant esportiu com en el social, ja que comença a ser un equip que arrossega masses també fora del país. Potser el 1986 no hi havia un marc semblant, però sí que el 1994 el salt de qualitat que estava a punt de fer el club era desproporcional, ja que el segell Cruyff i el joc del Barça, prou respectats llavors, necessitaven una altra lliga de campions per sortir del grup dels que només n'havien aconseguit una.

Té de diferent, aquest 2011, però, que l'equip blaugrana és millor que aquells, més fort mentalment i amb un tècnic al capdavant que no ha fet de les derrotes una sagnia, sinó tot el contrari, un punt d'inflexió a partir del qual créixer encara més.

La lliga de campions de dissabte no té escrit encara qui en serà el campió, especialment perquè el Barça no ha jugat a això, perquè ha estat respectuós amb el rival i perquè s'ha pres molt seriosament aquest partit. Amb tothom pendent que un altre volcà a Islàndia no faci la guitza, ningú no pot negar que el Barça arribarà en les condicions més òptimes a Wembley, amb l'equip ben motivat, però, sobretot, ben treballat i preparat. Aquestes són les úniques garanties que ara per ara necessiten els culers. Els gols faran la resta. Molta sort!