Bon vent i barca nova
Molts consideraran que el fet que un convergent entri a governar qualsevol institució en aquest país no aporta res de nou. Potser tenen raó de pensar que tot el que sigui un intercanvi de cromos entre els principals partits ens deixa allà mateix. Aspiren a tenir uns polítics que engresquin més la gent i una nova llei electoral amb llistes obertes que afavoreixi una tria més directa i no tant les majories. Potser sí, que tenen raó. Però també estarem d'acord que, mentrestant, és aconsellable, higiènic, que un mateix grup, sigui quin sigui, no governi cap institució de manera gairebé indefinida. No van ser bons tants anys seguits de pujolisme al govern del país i resulten impresentables tres dècades llargues de govern socialista ininterromput en algunes ciutats i diputacions catalanes. Sense discutir ara la transformació de què han estat objecte Barcelona, Reus o Girona de la mà del PSC, algú pot negar la necessitat d'una forta garbellada en la direcció política d'aquests consistoris? Cal que recordem episodis de la Diputació de Barcelona que van ser covats en les millors condicions sobre el salangre de tants anys? Un polític no pot governar sota l'amenaça de la interinitat, però s'ha de saber prescindible, caduc com la seva idea de govern. Arriba un moment que, dins d'uns marges, té més valor l'alternança que l'opinió a l'avançada que ens mereixi el nouvingut.
