Opinió

Futurs universitaris

L'auditori estudiantil està ple. A les primeres fileres seuen, ordenadament, alumnes del centre que ja han deixat de ser-ho. A les següents: professors, pares i germans que assumeixen amb paciència i humor els entrebancs i les rutines de la cerimònia. Elles, amb uns talons de vertigen, maquillades i amb uns vestits minúsculs et fan dir allò mateix que pensàvem que mai repetiríem i que ens havien dit les àvies quan sortíem de casa amb 17 anys, empolainades i disposades a conèixer-ho tot: “¿I aquestes noies, amb aquest vestit tan i tan curt, aniran a ballar aquesta nit? Però si ho ensenyaran tot!”. Estan guapes. Encara una mica disfressades, però guapes. I joves. Molt i molt joves.

Ells, quasi tots, porten americana o traje per primera vegada. A alguns els va a la mida. L'estrenen per a l'ocasió o l'han estrenat fa poc. A altres els l'han deixat i se'ls veu balder... Alguns s'afaiten ben poc per mostrar una petita i rasurada barbeta buscant semblar una mica més grans. No ho aconsegueixen. També se'ls veu molt joves. Són tots molt i molt joves.

Els pares, orgullosos del camí fet fins aquí, estem asseguts a la platea i alguns, emocionats, anem veient com surten a recollir un diploma simbòlic que els acredita com a futurs universitaris. I, sense que ningú ho vegi, creuem els dits esperant que tot el que els queda no es torci i que el seu futur no sigui pitjor que el nostre.

Són bona gent. Més enllà d'estirabots i brots inesperats d'adrenalina incontrolada són bona gent. I és mentida, una mentida anacrònica, que la seva formació sigui més minsa que la que va ser la nostra.

Estan millor preparats i són millors del que érem nosaltres. La seva capacitat d'adaptació als canvis és immensament superior a la nostra. La seva empatia a l'hora de transmetre emocions i crear aliances és intrínseca a la seva manera de viure i concebre el món. Es comprometen, assumeixen reptes i creixen buscant un entorn propici que els porti a viure bé. Tenen futur. Han de tenir futur. Construiran un futur que els serveixi. Ara estan tan contents. Tenen ganes de menjar-se el món i ens transmeten il·lusió. Ells no estan indignats. Volen apostar per no estar-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.