Llevants i ponents

No fa pas tants anys vam sentir pronosticar la desintegració de CiU. Eren els temps del primer tripartit i fins i tot del segon. Ho vaticinaven no solament veus eixelebrades o aquells adversaris polítics que es llepaven els dits amb el pronòstic, també alguna veu responsable amb patent d'analista. Només cal mirar els mapes del poder local i comarcal a Catalunya que s'han publicat des de diumenge al vespre per veure com era d'erroni l'averany. CiU ha travessat el desert, s'ha renovat generacionalment, respectant alguna vella glòria que encara no havia esgotat el crèdit, ha actualitzat fins allà on ha pogut el discurs i es torna a passejar, sociològicament triomfant com als millors temps del pujolisme, que és el seu patrimoni històric. Ha fet el tomb a Barcelona amb un polític gran i d'imatge honesta que ja veurem quant tardarà a deixar l'alcaldia en mans d'algú de la generació dels Santi Vila o Albert Batalla, que són l'empelt que ha sabut implantar CDC durant aquests anys de jardineria pacient en l'arbre que fa d'emblema de la formació. Si ara algú parlés de la desintegració de CiU el prendrien per boig. En canvi, sentim mals auguris pel que fa al PSC i, sobretot, a ERC, a qui l'electorat ha girat ostensiblement l'esquena, ja sigui en benefici de la majoritària CiU o de les CUP, una proposta progressista més il·lusionadora i una alternativa convincent als partits consolidats. En aquestes circumstàncies, al PSC i a ERC els convindria estudiar la travessia convergent del desert, vejam si aconsegueixen fer els deures amb una eficàcia similar. Tots dos partits se la juguen a la tardor i allà es començarà a forjar el seu èxit futur o la seva paràlisi. Els cal renovació, valentia, fer córrer l'escombra, remoure poltrones personals i ideològiques. I després picar pedra i tenir paciència, anys de paciència. A la política se'n necessita moltíssima. A la llarga, però, les decisions encertades donen fruit, com ha passat a CiU. La política és un joc de llevants i de ponents. Només cal esperar que uns passin i que tornin els altres...