Vida d'un ciclista

A meitat de febrer d'aquest any, Xavi Tondo va ser notícia per haver denunciat una xarxa de distribució de productes dopants entre esportistes. Pel que se'n sap del cas, el ciclista de Valls va rebre un correu electrònic en el qual li oferien substàncies prohibides i el va reenviar a la policia, que va estirar el fil fins a desmuntar la xarxa que traficava i distribuïa tals substàncies. Xavi Tondo va fer un gest valent i honest amb el seu esport, el qual sempre va defensar net i lliure de sospites. Quan un control sorpresa el despertava a les tantes de la matinada, no era dels que s'empipava, sinó que ho entenia com un pas necessari en la lluita per tornar el ciclisme al noble altar del qual ha anat caient escàndol rere escàndol. Una cosa és debatre si set ports de muntanya es fan amb un plat de pasta i una altra, buscar l'alt rendiment a través de còctels d'estimulants o de sang de boví. Una altra preocupació permanent del corredor establert a Olot era ajudar a millorar el nivell del ciclisme català, que tenia en ell un dels tres únics ciclistes professionals i al qual la fatalitat ja va colpejar fa cinc anys amb la mort del vilanoví Isaac Gálvez al velòdrom de Gant. En un altre velòdrom, el d'Horta, Tondo hi anava a rodar al costat de joves ciclistes als quals aconsellava i encomanava il·lusió. En el ciclisme, com en tots els mons, hi ha dos grans tipus de persones: els que ho donen tot al servei de la causa comuna i els que ho fan tot perquè la causa comuna els serveixi a ells. Xavi Tondo ha viscut sent dels primers i potser per això li havia costat tant trobar el lloc que realment es mereixia en aquest món, el de la bicicleta o qualsevol altre, on el trepa és admirat i l'admirable de debò viu arraconat. No sortirà als palmaresos de guanyadors que tants cops confonem amb la història, però la seva ha estat una vida de gran ciclista. Ha estimat el seu esport i ho ha demostrat amb fets. Servint-lo i no servint-se'n.