AMB ACCENT
Mirant d'entendre
Freneu els qui destrueixen el país, robant o fent discursos contra la convivència
Miro de trobar justificació a l'auge de la dreta espanyola i l'extrema dreta a Catalunya; un auge basat en el discurs populista i xenòfob, entre d'altres coses. He llegit que aquest discurs ha fet forat en barris amb més dificultats econòmiques, llar d'una anterior immigració espanyola.
Jo sóc filla d'aquella migració, i el meu fill ara n'és de la nova. Sóc incapaç de fer estadístiques de les casuístiques personals dels homes i dones que formem part d'aquesta gran nació que és Catalunya. He pogut sentir també que la crisi, sens dubte, ajuda que triomfi allò de “primer els de casa”. I aquest discurs ha fet fortuna a molts pobles i ciutats del país. I a mode d'experiment a implementar en altres llocs, l'experiment del PPC ha fet crosta a Badalona.
Un bon amic badaloní diu que el PP ha donat respostes. El PP ha capitalitzat un vot molt llaminer, el vot que reclama canvi, un vot exercit amb el cor, no pas amb el cap. És el que coneixem com a populisme. El PPC i PxC, abonant aquest discurs en immigració, n'han tret partit, cosa que la resta de partits, amb discursos més complexos, poc donats a l'eslògan cridaner i fàcil, només han pogut fer amb dificultats.
Avui una jove boliviana em preguntava: “Rita, ara els qui han guanyat i guanyaran a Espanya no ens volen, oi?” Un conegut de Badalona, que es diu Mboy i és negre, comentava a Facebook: “La unió fa la força: badalonins de tota la vida i d'adopció i/o la gent que estimem Badalona… vaig estar a punt d'abandonar o deixar de viure a Badalona que tant estimo per aquesta gent, però ara, pensat en fred, crec que no ho faré, sinó ben al contrari; lluitaré per la meva Badalona en allò que pugui. Ara més que mai, endavant tots junts!”
Entre tots sortirem de la crisi. No han estat els immigrants els qui l'han provocada. Als qui els acusen de rebre massa ajuts, ser la causa de la delinqüència, demano que mirin al seu voltant, i provin de ser objectius a l'hora de dibuixar l'exclusió social. I un cop dibuixada, vagin a visitar els pares o els avis, i els preguntin si quan ells van arribar a Badalona, no van patir i viure el mateix. Prou demagògia. Freneu els qui destrueixen el país, robant al metro o fent discursos que incendien la convivència.
