Febre postelectoral
Diumenge passat, de seguida després d'haver anat a votar, em vaig començar a trobar malament. Vaig agafar febre, mal de cap, la resta del dia la vaig passar en positura horitzontal i amb els ulls tancats. Vaig recordar aquells “mals de cap” que ens venien de cop, mentre estudiàvem al preconciliar Seminari de Girona. Hi havia dos infermers, a la infermeria: mossèn Albí (nom de pila) i mossèn Albà (cognom). Aquest últim ho arreglava tot amb piramidons, tinguessis el que tinguessis. Li dèiem mossèn Piramidón, i recordo que la boca oberta li penjava pels costats. Mossèn Albí, en canvi (que era de Blanes), per al mal de cap tenia un flascó amb un líquid incolor. Una etiqueta enganxada al vidre deia: “Aigua sanativa”. Quan algú es presentava a la infermeria amb mal de cap, mossèn Albí li deia que tenia un producte miraculós, acabat d'arribar d'Amèrica, que amb uns segons curava el mal de cap. Mullava un drap amb líquid del flascó i l'aplicava sobre el front del patidor. “T'ha de marxar, t'ha de marxar amb pocs segons”, deia. I sí: el mal de cap marxava ràpidament, tot i que allò del flascó (ho vam saber després) era aigua de l'aixeta.
Em feia por diumenge que els nous ajuntaments no miressin de curar els nostres mals de cap amb aigua sanativa com la del clerical infermer de Blanes. Però devien ser imaginacions produïdes per la febre. Posem que sigui així, de moment.
