‘Perroflautas'

La paraula perroflauta és d'última moda. Aquesta unió de dues paraules castellanes s'ha popularitzat, sobretot, arran de la revolta dels anomenats “indignats”, que l'actuació ahir dels Mossos, una mica a l'estil ICV, va revifar. Un perroflauta és, segons una anomenada Fundación del Español Urgente, un “tipus de persona, habitualment jove i d'aspecte descurat, que pot veure's com un hippie en la seva accepció més moderna”. S'hi podria afegir que també solen portar rastes i que no es renten gaire sovint. Bé, en tot cas, la definició és molt bona, tot i que, de fet, no calia aprofundir-hi tant. Sentint perroflauta tothom sap de qui parlem. De tot plegat –és també recomanable llegir-ne la definició en un web anomenat Frikipedia– el que em sap més greu és que hàgim hagut de recórrer de nou al castellà. Gosflauta ara ens sona malament, però tot és acostumar-s'hi, no? De fet, fa anys també dèiem bussón o ajedrés...