Cobrar d'acord amb els resultats
Segons unes informacions, el conseller de Sanitat adequarà els salaris del metges als resultats, d'altres diuen que els serveis dels hospitals es contractaran en funció dels resultats de cada centre, i, segons unes altres, Sanitat comprarà als proveïdors d'acord amb el resultats assistencials. La més comprensible és l'última: si uns guants de làtex s'esquincen o un tensiòmetre fa llufa, cal canviar de proveïdor. Però no crec que aquest sigui el missatge del conseller Boi Ruiz. Em temo que els guants i els tensiòmetres que més interessen a Santitat són, per sistema, els més barats.
No és el mateix premiar les vendes d'un agent comercial que les prestacions sanitàries. No hi ha massa diferència amb l'àmbit educatiu, que el conec més bé. Quan jo era professor agregat d'institut, per accedir a un estatus superior havia d'acreditar mèrits (títols, antiguitat, triennis, càrrecs, etc.) i venia un inspector per avaluar la meva tasca docent in situ. Mai, ni abans ni després, venia cap inspector a veure'm i jo em preguntava si la inspecció no havia de tenir una fitxa meva permanentment actualitzada on constés si jo em preparava o no les classes, si em sabia explicar, si repartia als alumnes material d'elaboració pròpia, si era puntual, com valorava l'alumnat el meu treball, etc. Això no es feia ni fa vint anys ni ara. El més greu és que avui, com aleshores, els alumnes d'un mal professor suspenen sistemàticament la selectivitat amb males notes i no passa mai res. Això no són resultats?
Quins són els bons resultats d'un metge? Encarregar menys anàlisis, menys radiografies i menys escàners que ningú, com em comentava una professional del ram? Seguint aquesta argumentació, el millor metge és el que estalvia més diners i, doncs, el que envia més gent a l'altre barri. Un altre criteri seria la satisfacció dels usuaris, però això no escau a la ment quadriculada de Sanitat. Si els serveix d'alguna cosa, que no ho crec, els diré que un servidor de vostès, se sent molt millor en mans d'un metge assequible i que es fa entendre que no d'una eminència que sembla una paret.
