Quina setmaneta!
Si els déus ens donen una setmaneta com la del 23 de maig, millor que ens ho prenguem amb calma. Prima: els resultats electorals a Tarragona demostren que les enquestes publicades serveixen per fer tertúlia, crear nervis i fer bullir l'olla. PSC 12 (-1), CiU 7 (-1), PP 7 (+3), IC-EV 1 (+1), ERC 0 (-2). La nota de tall és 14, així que sumen PP i CiU, PSC i PP, PSC i CiU; la moneda és a l'aire i s'obre el debat de què preval, el sumatori o la llista més votada. Hom reclama una democràcia més participativa en què el vot del ciutadà tingui un reflex directe, a l'estil anglès o americà. Ho veig lluny. Però una solució a la francesa no és pas dolenta: una segona volta (però no sé si els que manen ho deixarien).
Secunda: finalment han engarjolat el criminal del Ratko Mladic després de setze anys amagat. El govern serbi ha estat, tot i que tard, valent i el lliura al Tribunal Internacional. De vegades torno a creure en la justícia.
Tertia: m'he alegrat que Catalunya no sigui independent. I ho dic amb mala bava. Per netejar la plaça de Catalunya en lloc d'utilitzar camions de brossa i mànegues d'aigua, algú fa sortir els antiavalots. Si fóssim un estat, igual treuen els tancs T 54 com va passar el juny del 1989 a la plaça de Tiananmen. Resultat, una bona col·lecció de policies i manifestants a l'hospital. I a les sis hores ja no hi ha indignats, sinó encabritats que han tornat a la plaça. Ep, que el poble no s'equivoca...
