L'ofici de ministre d'Interior
Després de l'actuació policial de divendres passat a la plaça de Catalunya (de Barcelona), s'ha demanat la dimissió del conseller d'Interior, Felip Puig. Demanar la dimissió d'un conseller d'Interior després d'una càrrega policial forma part del guió, tant a Catalunya com en bona part del món democràtic.
De fet, l'ofici de conseller d'Interior és, probablement,
el més incòmode d'un govern, perquè inclou el comandament del poder coercitiu (l'autèntic quart poder, al costat del legislatiu, l'executiu i el judicial).
El poder coercitiu, com tothom hauria de saber, en democràcia és patrimoni de l'estat i, si Catalunya és estat (no titular
d'estat propi, però sí titular
de la part de l'Estat espanyol que ens afecta), és obvi que l'exercici del poder coercitiu a Catalunya sigui patrimoni de
la Generalitat; és a dir, del
conseller d'Interior.
Podem estar en contra sistemàticament de l'actuació dels antiavalots, però les funcions policials no haurien de ser una matèria sobre la qual tothom se'n pugui considerar expert, com el futbol, sinó que les opinions haurien d'anar acompanyades d'arguments.
A nivell formal, l'ofici de
conseller d'Interior requereix comandar la feina bruta, però hauríem de diferenciar una càrrega policial en un règim dictatorial, sense garanties
i exercida estrictament al servei d'interessos polítics il·legítims, d'una càrrega policial en un règim democràtic, amb les garanties d'un marc legal que, agradi o no agradi, és el resultat de la voluntat sobirana de les majories i està al servei del conjunt de la societat.
Si volem ser un estat, que és el sentiment que més va creixent a Catalunya des de fa unes dècades, hem de fer créixer el sentit d'estat i, amb ell, assumir la responsabilitat que ens correspon en polítiques d'Interior; és a dir, també en matèria policial i de seguretat. Si hem de retreure res a Felip Puig, és que no hagués infiltrat agents en l'acampada ni hagués detectat els presumptes avalotadors, i, com va fer Obama amb Ben Laden, que no hagués muntat un dispositiu especial, fent aterrar els helicòpters a la plaça de Catalunya i detenint, estrictament, els sospitosos habituals.
