Miscel·lània de situacions

Atesa la meva tendència –natural?– a remenar les paraules com qui remena les peces d'un d'aquells jocs d'arquitectura per a la mainada, no m'he pogut estar de fer-ho amb el nom de l'honorable conseller Felip Puig. Després de la violenta, i segons diverses veus, desproporcionada, càrrega policial contra els acampats a la plaça de Catalunya de Barcelona, i havent sentit les explicacions del seu responsable directe, se'm va ocórrer construir un anagrama amb el seu nom. Com vostès deuen saber, un anagrama és una paraula o frase construïda a partir de les lletres d'una altra paraula o frase, però alterant-ne l'ordre. I vegin quin me'n va sortir, de Felip Puig: el PP fuig. Bé, el cas és que del lloc dels fets mirava de fugir-ne tothom! Bromes a part, no deixa de tenir la seva gràcia que la nit del dissabte, és a dir, l'endemà de les garrotades i l'espoli d'estris d'acampada, ordinadors inclosos, en aquell punt de la ciutat de Barcelona compartissin espai, i sense que esclatés la guerra en cap moment, els indignats i els satisfets. Cosa curiosa: fa uns dies, a les acaballes de la celebració, protagonitzada per aquesta gent feliç, de la lliga guanyada pel Barça, hi va haver, com sempre, els aldarulls que causen uns quants brètols (dubto molt que la gent que de tot cor festeja els triomfs del Barça, ho demostri malmetent la ciutat que el club representa). Ara bé, aquests incidents els va aprofitar el diari madrileny Abc per entabanar els seus lectors amb la història que els culers no saben pair les victòries, com si els autors de les destrosses a Canaletes haguessin estat tots els barcelonistes que allí s'havien reunit. I per acabar, el sinistre afer dels cogombres infectats. En el moment d'escriure aquestes ratlles, encara no s'ha confirmat l'origen de la infecció d'aitals cucurbitàcies, la majoria conreades a Andalusia, i algunes, també, en hortes catalanes. Però, compte, que això no significa, ni de bon tros, que s'hagin contaminat a la nostra península.