Nascuts a la biblioteca

Un petit miracle: malgrat la crisi, les obres de la nova biblioteca de Girona no s'han aturat i avancen a bon ritme. No sé si la notícia té relació amb aquesta altra: les biblioteques gironines has crescut enguany, en usuaris i serveis, per damunt de la mitjana nacional.

Són moltes les vocacions d'escriptor que, segons confessió pròpia, van néixer en una biblioteca, la de Joaquim Ruyra, a la del seu pare; la de Graham Greene, a la d'un oncle; la de Jean-Paul Sartre, a la de l'avi. Tots tres van tenir des de sempre una bona familiaritat amb els llibres sense moure's de casa. Són també molt nombrosos els qui, orfes d'una biblioteca domèstica, van arribar a ser grans escriptors universals sense haver tingut, de petits, cap llibre a la mà. La mare d'Albert Camus era analfabeta i no tenia llibres a la casa de Belcourt, al barri pobre d'Alger. Els pares de José Saramago també eren analfabets i només guardaven a casa un estrany volum d'un autor francès de tercera fila. Camus va superar el dèficit familiar gràcies a la biblioteca municipal del barri; quan anava passant, fascinat, les pàgines dels vells llibres gastats semblava que se li obrien les finestres del món. I Saramago, usuari precoç de la gran Biblioteca de Lisboa, va deixar dit: “Sé, sense cap mena de dubte, que si no fos per aquell antic, fosc i quasi trist recinte, jo no seria l'escriptor que sóc”. Igualment Jacint Verdaguer, que havia vist ben pocs llibres al mas natal de Folgueroles, va néixer com a poeta a la biblioteca de Vic: en descobrir les obres escrites en un català vacil·lant pels autors de la Renaixença, es va decidir a compondre L'Atlàntida i va donar a la llengua l'impuls definitiu.

Tots podríem afegir a aquests casos singulars la nostra experiència personal: el record particular d'aquella biblioteca –de ciutat o de poble– on vam començar a fer-nos les primers preguntes i on vam aprendre a trobar les últimes i definitives respostes.