PLAÇA MAJOR
Satisfacció
No cal ser Sherlock Holmes per detectar la vigència de la lletra dels Stones. Provem de trobar motius per estar satisfets, però no ho aconseguim
El 1965, Mick Jagger i Keith Richards, els Rollings, van escriure la mítica cançó I Can't Get no Satisfaction amb la intenció de retratar un adolescent turmentat per la frustració, les esperances de tota una generació i el cinisme de l'època. L'alienació col·lectiva juntament amb un riff de guitarra innovador van portar el senzill a ser el número 1 de tots els rànquings i a suscitar versions en veus de la talla d'Aretha Franklin, The Residents o Green Day, entre d'altres.
No cal ser Sherlock Holmes per detectar la vigència de la lletra dels Stones. Provem de trobar motius per estar satisfets, però no ho aconseguim. No ens permeten que ho aconseguim. Informacions inútils que pretenen despertar la nostra imaginació ens bombardegen aconseguint tot el contrari: l'avorriment més sòrdid.
No podran crear un encefalograma pla universal, això no, però el pitjor de tot és que fa la impressió que gaudeixin sàdicament en la provatura.
Si fem una repassada ràpida de com està el panorama general, el tràiler no té pèrdua: masses atrinxerades a les places, cogombres que maten, polítics que assetgen senyores de la neteja (ah, l'ancestral motiu freudià de la serventa!), gent que no es treu la samarreta del Barça ni per anar a la feina, homicidis idiomàtics, acomiadaments sobtats, manifestos en sèrie, festes pertot i escriptures retallades pel món virtual, cassolades, insults, supressions de programes culturals, expresidentes que confonen repúbliques, victòries esportives per partida doble, festivals de música electrònica... Velocitat... Neurosi... Boom!!!
Respirem. Meditem. Contemplem una flor com es vincla o l'ombra d'un quadre al capvespre. Apropem-nos a la llibertat amb pas ferm i una tassa de til·la a les mans. Actuem, amb seny i preparació; mai a la babalà o amb vacil·lació. Avancem progressivament, esforçadament, amb constància i sense abraonaments histèrics.
Només si busquem el perfeccionament possible de les coses a través de l'amor sentirem una satisfacció propera al vol, a la buidor, a la supervivència. Sinó, serem orenetes confinades dins un receptacle rodó.
