Curbet: un referent per a la nostra policia

Demà divendres, el Departament d'Interior ha organitzat l'acte nacional de les Esquadres de Catalunya a l'Auditori de Barcelona. Durant diversos anys he

assistit a aquest important acte, on, entre d'altres, es reparteixen condecoracions a professionals de la policia i la seguretat del nostre país i, en alguns casos, a ciutadans que han participat en actuacions destacades i també a membres dels cossos de seguretat espanyols o europeus, que han donat suport a la nostra policia. És, doncs, un acte positiu al qual caldria donar més projecció.

Però un cos policial d'una nació que encara no gaudeix d'estat propi necessita més que altres dels referents que ajuden a difondre i projectar l'autoestima en una societat que, tot i els canvis que s'han anat produint, encara no és prou madura, no té sentit d'estat i veu els cossos policials com uns elements al servei dels poderosos i no al servei de tots i cadascun dels ciutadans i les ciutadanes. I els nostres policies, sobretot els de les noves generacions, que se'ls ha format en una acadèmia de policia i després en un institut de la seguretat, sense cap mena d'autoestima i sense fer-los tenir un sentiment de pertinença a una nació i d'ésser servidors d'un poble. No es tracta d'imposar a la nostra policia el “todo por la patria”. No és això, es tracta d'inculcar-los la defensa de les nostres institucions i d'un model policial d'arrels absolutament diferents de les que durant 40 anys la imatge del policia va reflectir al nostre país.

És per això que a finals dels anys setanta i a principi dels anys vuitanta l'equip de gent a qui es va encarregar tirar endavant el model policial i la transformació del cos de Mossos d'Esquadra en la policia de Catalunya vam entendre la necessitat de donar prioritat a l'ètica, els drets humans i el servei al país. Una persona fonamental en crear aquest cos policial fou el gran amic i company Jaume Curbet (1952-2011), que només fa uns dies que ens ha deixat, però que, afortunadament, va generar tota una obra escrita que hauria de ser d'obligada pedagogia a l'Institut de la Seguretat Pública de Catalunya. A més, caldria afegir a la seva obra tot el seu mestratge també d'honestedat, de discreció, d'humilitat, i la seva capacitat de fer-nos vibrar en uns anys en què, siguem clars, pocs creien en la possibilitat de crear una policia pròpia i, menys encara, un model de seguretat públic català.

Ara, doncs, que celebrarem el Dia de les Esquadres de Catalunya, podria ésser un bon moment per retre un compromès homenatge a Jaume Curbet i Hereu. La nostra policia té fonaments i Curbet és un d'ells, com ho va ser històricament el coronel Escofet, que va mantenir en la llarga nit del franquisme l'esperit d'uns cossos de seguretat de la Generalitat de Catalunya.

La nostra policia ha passat uns últims anys difícils. Quan els dirigents polítics d'Iniciativa per Catalunya, possiblement de bona fe, van intentar fer experiments, el que van aconseguir és crear una de les crisis més profundes que ha tingut el nostre cos policial des de la seva refundació als anys vuitanta. Actualment, el conseller Felip Puig, que ha trobat la catifa ben posada perquè el cos dels Mossos d'Esquadra l'acceptés, està tenint una actuació correcta i, especialment, en els fets succeïts aquestes darreres setmanes, ja que ha transmès el que mai ha de deixar de fer un dirigent polític que té la responsabilitat de dirigir les forces de seguretat d'un país, que és que les seves dones i els seus homes tinguin la percepció i la seguretat que els seus comandaments polítics estaran darrere d'ells en els èxits i en els fracassos. És, indubtablement, doncs, un pas endavant. I ara, quan s'acaba de produir un gran canvi a l'Ajuntament de Barcelona, i a molts altres ajuntaments de Catalunya, hi ha un gran repte relacionat amb la seguretat: tenir en compte l'herència d'en Jaume Curbet. Recordo quan en Jaume Bosch i ell van preparar el document que va llegir i assimilar el conseller de Governació d'aquella època, Macià Alavedra, que deia: què és la policia de Catalunya? Aquella que depèn de les institucions nacionals de Catalunya. I quines són les institucions nacionals de Catalunya? Els ajuntaments i la Generalitat de Catalunya. És, doncs, el moment de plantejar-nos seriosament, a mitjà termini, que Catalunya tingui un sol comandament operatiu que fusioni l'acció de la policia de Catalunya sumant les nostres policies locals i la policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra. El somni no acomplert d'en Jaume Curbet, tot i que ell ho veia no com un gran cos, sinó com un cos molt a l'estil del model britànic, és a dir, descentralitzats, però coordinats.

No obstant això, per afrontar els reptes de futur, a més a més de la necessària higienització que cal fer a la Guàrdia Urbana de Barcelona, que és un dels darrers reductes del passat, i de deixar clar quin paper han de tenir els cossos i forces de seguretat de l'Estat, que en el dia d'avui es troben en fase de ple redesplegament, cal una gran labor de reciclatge de tota la policia de Catalunya a l'Institut de la Seguretat Pública de Catalunya. Una institució acadèmica per a la nostra policia que hauria de tenir més mitjans que mai i dur a terme una tasca de pedagogia cap als nostres polítics, la societat civil, les universitats, els instituts, tots els sectors professionals, tots els sectors de la nostra societat, als quals cal explicar què és una policia democràtica, quines són les seves obligacions i deures. En aquesta tessitura, és transcendental que la ciutadania comenci a veure la nostra policia d'una altra manera: com fan als països i els pobles que tenen sentit d'estat, que aquesta policia no actua en contra seu sinó que ho fa a favor d'ells i elles.

Els incidents d'aquests últims dies, com els de fa uns mesos amb la qüestió de Bolonya, ens haurien de fer entendre que hi ha coses que no fem bé. No només des de la societat, sinó també des dels mitjans de comunicació. Crec que hauríem de reflexionar en la possibilitat d'organitzar unes jornades, que jo batejaria com a Jaume Curbet, perquè el nostre model policial té dificultats d'implantació i aquestes es repeteixen tant amb el govern tripartit com ara amb el de CiU. Cal que hi pensem.