Pors

Sospito que ens agrada viure amb por. Ens encanta viure espantats. I no parlo només de nosaltres, pobres catalans, que sí que tenim motius fonamentats, sinó dels occidentals en general. La crisi dels cogombres, ampliada a moltes hortalisses, és el penúltim exemple. Sí, el penúltim, perquè l'últim ha estat l'alerta aquesta de l'OMS relacionant els mòbils i els tumors cerebrals.

La tragèdia és que aquestes pors sense fonament tenen repercussions greus, com s'ha vist en el cas dels agricultors espanyols i catalans. Ja es podria esgargamellar Angela Merkel en persona que els cogombres del sud d'Europa no tenen res a veure amb la infecció, que el consumidor és poruc.

A l'Estat espanyol vam viure crisis semblants relacionades amb l'oli de pinyolada i amb l'oli de gira-sol. Els alemanys van passar a principis d'aquest any una alerta per carn contaminada amb dioxines que va obligar a tancar 4.000 explotacions.

Aquests casos afloren gràcies a l'existència d'una xarxa europea de vigilància alimentària. El cas del cogombre està provocant un mal inesperat justament perquè una política alemanya es va saltar totes les normes.

Al capdavall som al davant del fenomen que, com més seguretat hi ha, com més protecció contra la malaltia tenim, més ens espantem amb qualsevol incident. Confiem tant en la ciència (si més no, tal com la presentem els mitjans de comunicació) que qualsevol ruptura de l'ordre ens provoca pànic. Però, com els he dit al principi, em fa l'efecte que en el fons ens agrada que ens recordin que som mortals.