Fora del món

Davant d'un fals problema el que cal fer és deixar passar el temps i esperar que el problema es dissolgui. No es pot pas dir que els acampats hagin explotat un fals problema, ja que els sistemes retroalimentaris que denuncien existeixen de veres. Però els acampats –o indignats, com s'han autobatejat sense voler tenir en compte que l'oceà de la indignació no cap a dins del seu vas d'aigua particular– estan convertint-se en un problema per a ells mateixos. I s'hi estan convertint perquè han parat una de les trampes intel·lectuals més inacceptables: la de presentar la realitat com si els fets que ens envolten fossin extemporanis, és a dir, fora del temps. Conscients que les seves possibilitats de creixement passen perquè els mitjans de comunicació continuïn fent-los la gara-gara o perquè una actuació policíaca suficientment salvatge pugui de retop ajudar a confondre la raó de la víctima amb la raó política, els acampats estan degenerant en mantra. No pot ser que les seves propostes programàtiques ens situïn fora de la política. No pot ser que un demòcrata –indignat o no– desconegui que els dèficits de la política només se solucionen amb... més política! No pot ser que els acampats impugnin la política i derivin cap a posicions totalitàries. A part del que pugui succeir abans, pel dia 15 hi ha convocada una manifestació. En aquest sentit els acampats estan condemnats a un èxit banal, perquè l'autosuficiència sol garantir una satisfacció absoluta. És del gènere de l'autoengany engegar la política a pastar fang tot dient que tu no fas política. Més que mai, per no perdre la sensatesa cal recordar el nostre assentament en la realitat: hi ha parlaments, hi ha paràmetres polítics en discussió, hi ha relacions fiscals i fins i tot hi ha mecanismes polítics per canviar la política.