L'ombra del cogombre

Vam poder veure-ho fa cinc dies: Clara Aguilera, la consellera d'Agricultura i Pesca d'Andalusia, menjant un cogombre cru per demostrar que en els cogombres d'Andalusia no hi ha el bacteri E.coli. El mateix dia, Rosa Aguilar, ministra de Medi Ambient, denunciava el govern alemany “per haver creat una alarma injustificada”. “No consentiré que es continuï perjudicant el sector agrícola andalús, en espera dels resultats de les anàlisis encarregades pel govern”, hi afegia. Les anàlisis van arribar un dia més tard. Però la consellera andalusa ja s'havia fotografiat menjant un cogombre. “Per recuperar la confiança dels consumidors”. S'entén. Però, si jo fos alemany i mengés cogombres, m'hauria espantat. I no ha convençut els russos. Deuen dir-ho encara algunes persones: qui ha fet el cogombre, que el tregui a l'ombra. Potser ja ho saben. Es diu o es deia justament per fer entendre que qui ha provocat un problema és qui ha de resoldre'l o qui ha de pagar-ne les conseqüències. ¿No estan veient ara Angela Merkel menjar cogombres andalusos, mentre somriu? I fent tot de rots, que és el que fa fer el cogombre quan en menges. També Fraga Iribarne va banyar-se a Palomares el 1966, després que un avió cisterna i un bombarder B-52 xoquessin i una de les bombes caigués al mar. Sembla que n'hi havia una altra. Però ho hem sabut molt més tard. El pitjor accident de pèrdua d'armes nuclears de la història. Fraga, que llavors era ministre d'Informació i Turisme, va banyar-se amb l'ambaixador nord-americà en una platja que es deia Quitapellejos. I encara és viu. Però avui Palomares és la localitat més radioactiva de tot l'Estat. Que jo ara sàpiga.