A la tres
Veredictes tous
“Per decidir si cal implantar una pròtesi de genoll calen anys d'estudis, per enviar o no algú a la garjola, no”
El veredicte del jurat del cas del gendre de cals Tous ha generat una certa controvèrsia pel fet que declara no culpable el senyor Corominas en relació amb la mort d'un home. Mentre que, en general, la gent del carrer sembla estar força d'acord amb l'absolució, entre els experts hi ha una tendència a arrufar el nas dient, és clar, que resulta que els jurats tenen tendència a ser més tous amb els acusats quan s'hi senten identificats; o molt més durs quan amb qui se senten identificats és amb la víctima. Unes reaccions d'empatia comprensibles i humanes i que converteixen les consideracions legals en instruments que advocats i fiscals intenten posar i treure en el qüestionari que ha de respondre el jurat per condicionar o dirigir una decisió que, aplicant el seu propi criteri de la justícia, ja tenen encarrilada.
El meu respecte pels membres d'un jurat és total. Tan total com el meu escepticisme respecte de la institució. No m'hi he trobat mai, fent aquest paper en l'auca de la justícia. Però jo diria que si mai m'hi trobo, me'n guardaré prou de prendre una decisió que pugui enviar a la garjola algú. Jutges i advocats estudien anys i panys per moure's entre l'envitricollat món de la llei. Sembla injust, doncs, que el sistema deixi en mans de llecs decisions tan determinants per a la vida de les persones. Si no ens imaginem un jurat participant en el diagnòstic d'un càncer o decidint si cal implantar una pròtesi de genoll, per què s'insta profans a determinar la culpabilitat o innocència d'algú. Que els jurats acosten més la justícia al criteri de la gent del carrer? Si les lleis s'allunyen del criteri del carrer, potser és que estan mal fetes.
