Doneu-me alguns mesos

Aquesta demanda feia, fa només alguns dies, el futur candidat del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, per “resoldre” alguna cosa entre Catalunya i Espanya. Es tractava, segons va dir ell, d'una constatació: les “relacions” entre Catalunya i Espanya poden millorar, ell sap com resoldre-ho i només demana alguns mesos. La trampa dialèctica era evident, tal vegada ni ell se'n va adonar: les relacions no s'han de resoldre. Una relació no es resol, es resolen els problemes. Les relacions es poden millorar, es poden aproximar, es poden endolcir, o reconduir, però no es resolen: els que es resolen són els problemes, i per tant el que no deia (i alhora deia) és que hi ha un problema per resoldre. D'això és del que estem parlant, com no crec que se li escapi a ningú: d'un problema important. Llàstima que Rubalcaba no hagués nascut el 1640, en el primer conflicte directe entre Catalunya i Espanya, que no va venir de cap debat dinàstic sinó d'un claríssim divorci identitari i de projecte; i llàstima que no hagués estat present per resoldre, en pocs mesos, la guerra de Successió i els malaurats decrets de Nova Planta que ens haurien de traumatitzar més de tres segles. I també és una llàstima que Primo de Rivera no truqués a Rubalcaba abans de fer el seu cop d'estat, de la mateixa manera que hauria estat una peça molt útil en la negociació entre Macià i els republicans espanyols per coordinar un “federalisme” ibèric. Franco, evidentment, hauria estat tota una altra cosa si només Rubalcaba hagués tingut uns mesos, què dic uns mesos, unes setmanes per modular-ne els alzamientos i els movimientos. I la Transició i el 23F haurien quedat en anècdota si haguéssim tingut la fàcil idea de comptar amb la saviesa de Rubalcaba. I quina és la sort de tot plegat? Doncs que tots aquests capítols històrics que han marcat el problema (perdó, vull dir la relació) entre Catalunya i Espanya ja queden lluny: ara tenim la sort, nosaltres que vivim aquesta era gloriosa, de comptar amb ell.

Al president Mas només li queda esperar: tot li vindrà de cara, amb la condició que el deixi treballar uns mesos. Començaven a fer-se llargs, aquests 300 anys tan orfes d'herois.