Administrem la misèria
Direm, d'entrada, que estem d'acord amb part de les retallades plantejades pel govern. Algú ens pot dir que perquè no ens toquen de ple i nosaltres respondrem que cadascú se sap el que té. Però, com diu aquell, tot va bé... si no entrem en detalls. Aquí, el detall és que no entenem com es pot articular un ajut per a famílies amb rendes molt baixes (menys de 8.000 euros a l'any) amb fills al seu càrrec i decidir que en quedaran excloses aquelles que no faci cinc anys que viuen a l'estat i els dos últims a Catalunya. Escoltin! De què estem parlant? Segons el conseller Cleries, l'ajut està pensat “perquè les famílies vulnerables no es quedin sense suport”. Així doncs, hem de convenir que una família amb fills menors de 3 anys (que és a les que va destinat) que, vingui d'on vingui, faci menys de dos anys que és a Catalunya i que ingressa menys de 8.000 euros a l'any (menys de 8.000 euros a l'any una família!) no és vulnerable. Mirin, si alguna d'aquestes famílies comet algun frau, que ho pagui. Estiguem-hi amatents. Exigim-los tots els deures, que s'integrin, però no siguem miserables. Estem d'acord que d'aquesta crisi no en sortirem si tothom no hi posa una mica de la seva part, participem tots del sacrifici, i tot i això ja en parlarem, però no diguem ximpleries. Si hem de sortir de la misèria escatimant quatre quartos a aquests pobres desgraciats, que Déu ens agafi confessats.
