Autors al Retiro

Fa un dia esplèndid. La ciutat es desperta tranquil·la però se li noten, no ho pot evitar, ganes de moviment. A la Feria del Libro, plena a vessar aquest matí de diumenge assolellat, no hi ha crisi de visitants. ¿Com s'ho fan les petites editorials i llibreries per aguantar una exposició del producte literari que dura tres setmanes?

El dia és plaent i convida a no neguitejar-se mentre dura el passeig entre les riuades de gent. Sol, llibres, pols, famílies endiumenjades a la recerca del vermut... músics de carrer i personatges histriònics posen una nota de color. Esportistes granats amb voluntats exhibicionistes passegen, sense samarreta, la seva musculatura decrèpita. I enmig d'aquesta fauna quotidiana, els autors. N'hi ha per a tots els gustos, tendències inquietuds i ideologies. No hi són tots però representen a tothom. El passeig per la democràcia de les voluntats literàries està servida: una Elvira Lindo amb aspecte juvenil i un somriure educat però distant, signa mirant el seu interlocutor als ulls. Almudena Grandes amb les ulleres a mig septe nasal et recorda la bonança i vellositat del seu estil narratiu mentre comparteix estand amb Luis García Montero (marit), menys reclamat, que porta amb dignitat i complicitat l'èxit conjugal; un Sánchez Dragó posseït pel somriure cínic, ple d'escarni, que el caracteritza i no l'abandonarà mai més; una cua de senyores castisses canten les excel·lències a l'esperpèntic tenyit i retenyit Antonio Jiménez, presentador de l'infame però famós El gato al agua, d'Intereconomía. Altres, senyores també, al veure'l, fugen renegant d'aquesta dreta feixista i provocadora. Un irresistible i ofensivament atractiu Imanol Arias, amb el seu amic i magnífic actor Juan Echanove (sempre el recordes més gras), signen plens de somriures còmplices i seductors un llibre sobre plaers i tertúlies gastronòmiques. I, enmig de tot aquest brogit d'autors, llibres, venedors i curiosos, la solemnitat d'un home savi. Li han preparat un estand per a ell sol. Aixoplugat. Signa un llibre per persona. Ho fa amb calma. Amb parsimònia. Sense presses, perquè sap que el temps mai no torna. Se'l veu segur. Serè. Amb presència i aplom. És un Nobel. Mario Vargas Llosa també és al Retiro.