La coixinera del pa

Segur que s'hi han trobat. Vagin on vagin a comprar, si volen bosses de plàstic, gairebé a totes les botigues els les cobren. I n'hi ha diferents preus: de dos cèntims les de plàstic de tota la vida; de deu cèntims les reciclables, i en alguns llocs, per 60 cèntims, un cistell de ràfia. Ara fa dos anys van començar els de Carrefour, no sense aixecar polèmica entre els clients, fet que els va obligar a retirar la mesura. Un any després del rebombori, ho van tornar a aplicar com aquell qui no vol la cosa i ara ja és una pràctica estesa a les grans superfícies i supermercats. Es diguin Bonpreu, Mercadona o La Sirena, només per citar-ne tres on, si les vols, has de pagar. A finals d'aquest mes es veu que també s'hi afegirà El Corte Inglés. Els empresaris del sector –que, com tots, també noten la crisi– asseguren que d'això se'n beneficia el medi ambient. Alça aquí! I de veritat ens volen fer creure que és un estalvi disfressat d'ecologisme? Per què no rebaixen els preus dels productes, també? I així l'estalvi el notarem tots? Per què no poden reconèixer que un decret de Brussel·les dóna temps fins al 2012 per acabar amb les bosses gratuïtes i estableix que el 2014 estaran prohibides, sota pena de multes per a qui ho incompleixi?

Per què no admeten que s'estalvien milions d'euros cada any no donant bosses i que això repercuteix sobre els seus beneficis anuals? Mirin què fan en d'altres llocs. A Irlanda, el govern va aplicar una taxa sobre cada bossa de plàstic i van reduir un 95% la seva utilització en només 3 mesos. A Sud-àfrica o Taiwan les autoritats cobren impostos a les companyies que les distribueixen. A Bangla Desh està prohibit l'ús, la venda i la fabricació de bosses de plàstic. No només això: tenen una llei que sanciona amb 10 euros qui les faci servir i, atenció!, et poden condemnar a 10 anys a la presó si en vens o en fabriques. San Francisco va ser la primera dels Estats Units que les va prohibir sempre que no siguin ecològiques. Si no, multa. De totes maneres i es miri com es miri, és ben trist que en segons què hàgim evolucionat tant per a no res, perquè acabem reduint-ho tot als envasos d'un sol ús i tornem al cistell o al cabàs per anar a mercat, la cantina per anar a buscar la llet, el pot per als llegums, el peix i la carn, i la coixinera del pa.