La Diàspora retallada

La Retallada és el cinquè genet de l'apocalipsi que cavalca amenaçant sobre tots els
mortals –els mortals catalans, perquè es veu que a
Espanya no en pateixen,
de retallades–. Arriba a tots els racons de Catalunya i
traspassa fronteres, fins a
les Comunitats Catalanes
de l'Exterior (CCE).

La Diàspora catalana ha estat de la Transició ençà
desconeguda, ignorada i fins
i tot menyspreada per alguns dels líders catalans que en tornar a Catalunya van oblidar qui els havia sostingut econòmicament i moralment durant dècades.

No per ignorades són menys actives. Quants turistes catalans no queden meravellats en descobrir el magnífic teatre Margarida Xirgu de Buenos Aires o l'edifici modernista de la Societat de Beneficència dels Naturals de Catalunya de l'Havana?

El programa de ràdio català en antena més antic del món és L'hora catalana, que s'emet setmanalment a Buenos Aires des de 1928. L'Estelada i la primera Constitució catalana moderna són també fruit de la Diàspora.

Es podria pensar que les CEE són rèmores d'un passat d'emigració que ja és història, però la majoria s'han reconvertit en centres de difusió de la cultura catalana, que fan la feina dels instituts Cervantes, Alighieri, Aliança Francesa o Goethe. La gran diferència és que aquests són organismes dels estats, amb dotacions pressupostàries immenses. Les CCE s'autogestionen i generen gran part dels propis recursos, amb un petit ajut
de la Generalitat.

Enguany, aquest ajut es veurà seriosament reduït. A finals del 2010 van rebre una comunicació que avisava d'una retallada del 20 per cent en les subvencions enviades per la Generalitat. Van elaborar els seus pressupostos i van planificar les seves activitats en funció d'aquest ajustament. Tanmateix, ara han sabut que la reducció serà d'un 40 per cent. Per a més inri, el Consell de les CCE, un òrgan col·legiat ad honorem que fa una gran tasca de coordinació i de treball en xarxa entre les CCE, va cessar al desembre i encara no ha estat renovat.

Tot i les dificultats que les retallades poden representar per a les CCE, no us penseu pas que deixaran de treballar per la cultura i la llengua catalanes. Durant dècades han estat fent aquesta feina sense cap suport des de Catalunya. És més, durant dècades han estat enviant diners, aliments i roba als catalans de Catalunya que ho passaven
malament o als que lluitaven per la seva llibertat. Va morir Franco, el país va abraçar la nova fe monàrquica i constitucional, i va oblidar els catalans de la Diàspora. Ells van continuar treballant per Catalunya, i seguiran fent-ho, amb subvencions o sense.