Betúlia
Començaré dient que, com a persona practicant de les arts, mai no he rebut cap subvenció. Desconec si amb la nova llei que té nom de tramvia desenvolupat m'anirà millor. No és que m'amoïni especialment. En canvi, sí que vull parlar d'un espai on sempre m'he sentit acollit, com algú que practica les arts de la paraula i la grafia. Hi he anat com a espectador, és clar. Però he de puntuar l'espai, les exposicions o les conferències que he escoltat com autèntiques i constants manifestacions de saber fer cultura. Jo ja no visc a Badalona i em dol, perquè hi aniria més sovint, però.
Ara sembla que les coses al municipi han de canviar, jo des de la humilitat i la fermesa de practicar amb carrosses de l'ànima demano al nou govern que atengui la cultura de manera especial, perquè a través d'ella sí que es poden assolir “trams d'integració”. Betúlia i la seva directora són una forma enriquidora de sumar, i a voltes multiplicar. No puc pas jutjar si l'equip del senyor García Albiol farà aquestes operacions o les altres. Ara, sí que li recomanaré que hi vagi a l'espai Betúlia i parli amb la senyora de la porta, darrere del taulell, amable i perspicaç com ningú. Segui una estona amb la directora i al seu despatx veurà una ombra, no s'espanti. És l'esperit generós de la Campmany que vetlla, perquè la sensibilitat sigui patrimoni de tots, encara.