El mateix respecte per a tots

A les planes dels diaris de diumenge la notícia comuna ha estat la presa de possessió dels alcaldes i la relació de pactes, més o menys naturals, que uns i altres han negociat per tal de poder governar. Una imatge, també recurrent, ha estat la dels indignats escridassant aquests representants democràtics a la sortida de la presa de possessió. Res a dir-hi.

Entre la relació d'anècdotes vinculades amb els alcaldes: una que, fora de graciosa (ho podria haver estat), em deixa estupefacta i indignada. Dissabte, el futur alcalde de Girona (no ha pogut prendre possessió per un recurs d'ERC a la caça d'un vot que els doni un regidor que no tenen) Carles Puigdemont va ser abordat, increpat i seguit per cinc dels nous habitants de l'espai públic de la plaça Catalunya de la ciutat. Exigien que ell, “que té molts diners” (com és que jo no ho sabia?), els convidés, com a representants de la ciutadania, a una cervesa (graciós). Entre els greuges abocats al futur alcalde, escollit democràticament pels ciutadans de Girona (l'hàgim votat o no), hi havia el dubte de la seva legitimitat. Puigdemont, pacient, i assumint les funcions que li toquen com a representant de tots, va passar per alt la intromissió i, amb humor, va canalitzar les increpacions fins que se'l va acusar de robar. Encara no ha governat!

Fa lleig i vergonya aliena que els protagonistes d'una anècdota, extrapolable a qualsevol altra ciutat i que podria haver estat simpàtica mostrant-li, al futur alcalde, el pa que s'hi dóna quan s'arriba a l'alcaldia, parteixin de la ignomínia gratuïta, d'una impertinència superba i de la manca de respecte a les decisions dels seus conciutadans.

¡Quina pena que aquest moviment ciutadà, legítim en les seves reivindicacions de millores, hagi acabat convertint-se (aquesta brillant reflexió no és meva) en una caricatura buida de contingut que permetem entre tots perquè pensem que al final els allà acampats són o podrien ser els nostres fills! ¿O és que permetríem que algú altre que no fos dels nostres se'ns plantés, amb voluntat indefinida, ocupant la via pública i acusant uns i altres, de manera indiscriminada, de lladres per reivindicar solucions als seus problemes que són els de tots?