Articles

El recordatori badaloní

Hi havia una lògica en pre­ten­dre un pacte per evi­tar que Bada­lona tingués un alcalde inves­ti­gat per pos­si­ble xenofòbia pel jut­jat d'ins­trucció número 2 de la ciu­tat. Però la presència per­ma­nent a l'opinió pública de l'alcalde Xavier García i el seu dis­curs –i espe­rem que també el seu fracàs– pot resul­tar molt ins­truc­tiu; una mena de recor­da­tori de l'existència del gran perill per a la con­vivència que no tenim resolt.

La pre­o­cu­pació no hau­ria de ser tant Xavier García com el fet que gai­rebé 27.000 votants de Bada­lona (i milers més a d'altres pobles) cre­uen cert que una política d'exclusió i duresa amb el dife­rent arri­barà a solu­ci­o­nar els pro­ble­mes que té la soci­e­tat de la crisi amb el feno­men de la immi­gració. Fins ara, la política ha esmerçat més esforços a mar­gi­nar els defen­sors de les posi­ci­ons xenòfobes dels òrgans de govern local –en un intent inútil de mini­mit­zar la seva presència i el seu coixí social– que no pas a ade­quar el dis­curs i els pro­gra­mes a la dura rea­li­tat d'uns bar­ris i unes gents cas­ti­ga­des per la crisi, espan­tats per l'onada de nous veïns i amb la sen­sació que els seus repre­sen­tants tra­di­ci­o­nals els hau­rien aban­do­nat a la seva sort, més pre­o­cu­pats pels nou­vin­guts.

La política cata­lana ha ges­ti­o­nat prou bé durant dècades la inte­gració dels dos cer­cles soci­als, cul­tu­rals i econòmics sobre els quals s'ha aixe­cat el país des dels anys 50-60. Però l'apa­rició d'un ter­cer cer­cle de ciu­ta­dans d'orígens diver­sos que pre­sen­ten un perill de mar­gi­nació més accen­tuat que cap altre col·lec­tiu ha tras­to­cat enor­me­ment l'equi­li­bri social. A la vegada, la crisi ha min­vat la capa­ci­tat d'inter­venció del nucli intel·lec­tual, polític i econòmic del país. Fins al punt que massa vega­des es pot pen­sar que s'està seguint un vell manual superat per les cir­cumstàncies, una recepta con­sis­tent a bran­dar a tort i a dret l'alarma del racisme per acti­tuds que bé podrien ser només con­seqüència de la por o la pobresa.

Els motius de CiU per faci­li­tar l'elecció de Xavier García alcalde tenen poc a veure amb la política local i molt amb la política cata­lana. Ves per on, el resul­tat pot ser posi­tiu, no sé si per a Bada­lona, però ho podria ser per al país si aquesta nova presència alta i estentòria anima a enfron­tar la qüestió immi­gratòria sense tabús.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.