El recordatori badaloní

Hi havia una lògica en pretendre un pacte per evitar que Badalona tingués un alcalde investigat per possible xenofòbia pel jutjat d'instrucció número 2 de la ciutat. Però la presència permanent a l'opinió pública de l'alcalde Xavier García i el seu discurs –i esperem que també el seu fracàs– pot resultar molt instructiu; una mena de recordatori de l'existència del gran perill per a la convivència que no tenim resolt.

La preocupació no hauria de ser tant Xavier García com el fet que gairebé 27.000 votants de Badalona (i milers més a d'altres pobles) creuen cert que una política d'exclusió i duresa amb el diferent arribarà a solucionar els problemes que té la societat de la crisi amb el fenomen de la immigració. Fins ara, la política ha esmerçat més esforços a marginar els defensors de les posicions xenòfobes dels òrgans de govern local –en un intent inútil de minimitzar la seva presència i el seu coixí social– que no pas a adequar el discurs i els programes a la dura realitat d'uns barris i unes gents castigades per la crisi, espantats per l'onada de nous veïns i amb la sensació que els seus representants tradicionals els haurien abandonat a la seva sort, més preocupats pels nouvinguts.

La política catalana ha gestionat prou bé durant dècades la integració dels dos cercles socials, culturals i econòmics sobre els quals s'ha aixecat el país des dels anys 50-60. Però l'aparició d'un tercer cercle de ciutadans d'orígens diversos que presenten un perill de marginació més accentuat que cap altre col·lectiu ha trastocat enormement l'equilibri social. A la vegada, la crisi ha minvat la capacitat d'intervenció del nucli intel·lectual, polític i econòmic del país. Fins al punt que massa vegades es pot pensar que s'està seguint un vell manual superat per les circumstàncies, una recepta consistent a brandar a tort i a dret l'alarma del racisme per actituds que bé podrien ser només conseqüència de la por o la pobresa.

Els motius de CiU per facilitar l'elecció de Xavier García alcalde tenen poc a veure amb la política local i molt amb la política catalana. Ves per on, el resultat pot ser positiu, no sé si per a Badalona, però ho podria ser per al país si aquesta nova presència alta i estentòria anima a enfrontar la qüestió immigratòria sense tabús.