Per a què?

Us en recordeu, de la Guerra del Golf del 2003? Us en recordeu, del “No a la guerra”, tumultuós i, al capdavall, inútil? I quin és el balanç? S'hi van gastar un bilió d'euros, hi van morir un milió de persones, van penjar en la forca Saddam Hussein, van haver de controlar el territori i a hores d'ara la democràcia de la zona és purament formal, les destrosses incalculables i el terrorisme no ha retrocedit ni un pas. Són, però, ara més rics els Estats Units? El seu control sobre el petroli ha significat més benestar per a aquell vast i complex país o han travessat una crisi propiciada precisament pels únics beneficiaris de la il·legal i contraproduent guerra?

Alguns diran que ves, una antinord-americana, puaf! Perquè els esperits primaris abunden qui-sap-lo. Admiro moltes coses dels Estats Units: per exemple la literatura. Però, i l'assassinat de Ben Laden? De què serveix? El famós discurset que ara les llars nord-americanes podran dormir més tranquil·les, se'l creu algú?

I ara qüestions menors: de què ha servit la càrrega policial a la plaça de Catalunya de Barcelona? Hi estan menys indignats? El conseller del ram, senyor Felip Puig, és ara més poderós, més prestigiós? S'ha resolt alguna cosa, per menor que sigui?

I el Berlusconi de València, senyor Camps, tan ufanós de guanyar a les controlades urnes malgrat les corrupcions sabudes i consentides i l'indignant tancament de TV3? Es pensa que, al capdavall, no haurà de pagar la factura? Perquè si no l'ha de pagar, ja podem preguntar als amics musulmans com es fa una revolució, que nosaltres no en sabem.

I els xenòfobs? Saben llegir la realitat? Saben per què els pobles musulmans s'han aixecat contar els tirans? Jo els ho diré: per no haver d'emigrar, per no passar més fam, més malaltia, més opressió. Ho entenen?

De què han servit les majúscules gesticulacions contra el País Basc, acusant tothom d'etarra? Mireu la realitat, que és tossuda.

I arraconar la llengua pròpia al País Valencià? Us penseu que heu guanyat? Llegiu, llegiu Maquiavel: ara el poble valencià ja té una causa pròpia a defensar.

I és que hi ha molt burros al món. Oh, i tant!