Fi estilista

Andoni Zubi­zar­reta té al davant una tasca fei­xuga amb l'elecció que ha de fer per fit­xar o ven­dre juga­dors amb vista a la tem­po­rada que ve del pri­mer equip del Barça.

Amb el reper­tori extra­or­di­nari de juga­dors del mig camp amb l'ADN Barça que s'ha gene­rat en els dar­rers anys, no tots hi caben. El Barça haurà de dei­xar mar­xar juga­dors de pri­mer nivell, que no poden, però, dis­pu­tar la titu­la­ri­tat als con­sa­grats Xavi, Ini­esta i Bus­quets. I encara més si ve Cesc i al dar­rere hi has de sumar Thi­ago, Oriol Romeu, Sergi Roberto, Jonat­han dos San­tos, etcètera.

A la defensa es poden tro­bar mol­tes solu­ci­ons, o adap­ta­ci­ons tipus Masc­he­rano. Al davant estem, si fa no fa, com al mig del camp. Uns homes fixos: Messi, Villa i Pedro, el suport d'Afe­llay o Ini­esta i després poca suplència con­tras­tada pel seu joc o gols. Cal pren­dre deci­si­ons.

Aquí és on intervé el fi esti­lista a l'hora de nego­ciar. Tras­pas­sar nanos de vint anys o menys és molt arris­cat, però encara ho és més que no juguin de manera contínua. Els interes­sos dels fut­bo­lis­tes, amb poc més de deu anys de vida pro­fes­si­o­nal a pri­mer nivell, no con­cor­den amb el dret de recom­pra i tot el que no sigui lli­ber­tat de deci­dir del fut­bo­lista. És per tot això que s'han de bro­dar amb fil de seda. Sense per­ju­di­car la neces­si­tat d'enfor­tir el pri­mer equip cal saber dei­xar lli­gams en cas que hi hagi una evi­dent millora en el ren­di­ment de juga­dors que han estat venuts o tras­pas­sats. El cas d'Albert Fer­rer durant els anys del dream team és l'exem­ple a seguir. Per volun­tat i cate­go­ria va tor­nar per ser un pun­tal del pri­mer equip en l'època del dream team. Que Zubi­zar­reta agafi l'exem­ple del seu com­pany per actuar amb guants de seda i mà de ferro a l'hora de nego­ciar per obrir la porta d'entrada i sor­tida de juga­dors.