Comparacions odioses

No sé què els deu haver fet Ferran Adrià als columnistes dels diaris madrilenys (de dretes), encara que és lògic suposar que res, però el cas és que, sempre que poden, miren de desprestigiar-lo, fins i tot utilitzant l'insult. Un dels que amb més rancúnia li etziben puntades de peu literàries és Antonio Burgos, tot i que això no ens hauria d'estranyar, perquè també ataca implacablement altres xefs catalans i bascos. Aquest professional de la injúria va denigrar, fa un temps, a més de l'Adrià, i l'Arzak, el malaguanyat Santi Santamaria, dient que l'únic mèrit del propietari del Racó de Can Faves era haver inventat l'escudella. El senyor Burgos estava indignat, sobretot, perquè els restaurants d'aquells que ell intentava desacreditar constaven amb tres estrelles a la Guia Michelin. Em refereixo a l'època en què a Catalunya teníem Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat, i Antonio Burgos, per reblar la justesa de les seves crítiques, es va arribar a preguntar quants diners havia pagat el Molt Honorable als de la Michelin per les estrelletes en qüestió. Ara, veig que és el conspicu intel·lectual Fernando Sánchez-Dragó qui malparla del local de Ferran Adrià, encara que només sigui establint una simple comparació. El columnista d'El Mundo argumentava ahir la qualitat d'un restaurant al qual va ser convidat, amb aquests termes: “Con decir que es lo contrario de El Bulli, basta. El ambiente, el mobiliario, el servicio, la parroquia y, por supuesto, la comida”. I la cosa feia pensar, o, millor dit, malpensar, perquè FS-D contraposava negativament El Bulli amb una casa de menjars gràcies a la qual, escrivia, “España vuelve a ser el mejor país del mundo”.

Potser els rebenta que aquest millor país del món sigui conegut i respectat gastronòmicament arreu del món per l'art i la saviesa creativa de catalans com Ferran Adrià, el plorat Santi Santamaria o els germans Roca, que tenen obert a Girona el segon millor restaurant del món.