Gay, Eugeni

Has dimitit de vicepresident del Tribunal Constitucional. Ho has fet conjuntament amb dos membres més, i no penso entrar en la ridiculesa aquesta de pintar-vos de roig o blau; tots plegats deveu estar més aviat negres, per la deriva autodestructiva en què ha entrat el tribunal aquest. La veritat és que els dos principals partits espanyols, el PP i el PSOE, han estat incapaços de renovar ni tan sols la vacant d'un altre jurista mort, i en el vostre cas s'han excedit deu mesos de la renovació prescrita.

T'ho han posat fàcil, Eugeni Gay, podent al·legar que marxaves per caducitat. Només tu saps els motius exactes que hi ha de debò al darrere de la renúncia. Però és obvi que n'estàs fins al capdamunt, de la politització, de les pressions que vau rebre en el cas de l'Estatut, ara mateix amb la legalització de Bildu i en tantes altres situacions. El TC s'ha convertit en un pati d'escola on es barallen els polítics espanyols, i vosaltres en sou els joguets. Abans d'acabar trencats, heu decidit marxar.

No sé si et triaria a tu com a polític de capçalera, però bé, figura que es tractava d'una cosa ben diferent: se suposava que anaves a Madrid a fer feina de lletrat, i mira, t'han obligat a fer de palafrener dels partits. El teu aplom greu, molt Gay però poc gai, no s'ha vist alterat; la processó deu anar per dins. Algú que ha pujat rere el deixant d'Agustí de Semir, el qual significa lluita contra els abusos del franquisme, defensa dels drets humans i del pensament ètic, algú així ha de tenir un límit ben humà.