Ja era hora!
Era comprensible que els anomenats indignats de la plaça de Catalunya de Girona volguessin aguantar fins provocar alguna càrrega dels Mossos perquè això els hauria permès obtenir l'aurèola de víctimes indefenses tal i com ja han aconseguit els seus col·legues de Barcelona per obra i gràcia de les improvisacions del conseller Puig. Això difícilment s'hauria produït en aquesta ciutat petita i delicada, però el fet és que una vegada aconseguit un notable ressò mediàtic mantenir artificialment la protesta tant temps no feia altra cosa que degradar un moviment que si bé podia haver generat una certa simpatia en els primers dies ara ja començava a fer pudor. Tot i que alguns savis hagin volgut equiparar-les, el fet és que les manifestacions d'aquí, a banda d'un mimetisme preocupant, no tenien res a veure amb les que s'han produït als països àrabs, ni pels orígens ni pels objectius. Ja era hora doncs que els indignats hagin decidit aixecar el campament, ja que darrerament l'emprenyada havia canviat de signe i els veritablement indignats eren els comerciants de la plaça, les mares que no podien portar els fills als jocs infantils i, en general, els ciutadans que clamaven perquè es respectés l'espai públic. L'ordenança de convivència ciutadana és una normativa vigent, és paper mullat o és una norma interpretativa? Fóra bo que algú ens ho aclarís.
