La degradació democràtica i els “indignats”

No m'estendré massa en adjectivar el caire de la mobilització dels anomenats “indignats” al Parlament. Resulta obvi que la democràcia no es defensa assetjant parlaments electes i que les revolucions assalten palaus de cabdills. I és inqüestionable el dret inalienable que tenen els diputats i diputades a exercir les seves funcions com a càrrecs electes. Però crec que, més enllà del gravíssim error tàctic del moviment del 15-M i de la deslegitimació que se'n derivarà, no estem davant d'un atac a la democràcia, sinó davant d'un preocupant símptoma de degradació democràtica de la nostra societat. Per molt intolerable que sigui l'actuació dels ciutadans i ciutadanes concentrades al Parlament, ens equivocarem si pensem que són el virus de la malaltia que pateix el nostre sistema democràtic. Perquè són la febre. La indignació és un estat d'ànim. No respon a cap projecte polític o social que es vulgui imposar per força. Això sí que seria un atac a la democràcia. Però els fets d'ahir són l'expressió d'una societat en procés de fallida. Estem davant d'un estat d'ànim expressat en forma de frustració mitjançant una massa anònima i impersonal sense canalització política ni lideratge per assolir uns objectius, que poden ser fins i tot lícits. Només cal observar l'error que ahir van cometre alguns diputats i diputades dels partits d'esquerres volent entrar tranquil·lament al Parlament com si la protesta no els afectés perquè votarien en contra dels pressupostos. O com si pensessin que en el fons els manifestants eren “dels seus”. Ni després de la patacada electoral han entès que per a bona part de la ciutadania tots han passat a ser pur establishment. Que aquestes masses no fan debat d'idees on les polítiques de dretes i d'esquerres poden ser debatudes. Que la massa anònima és l'imperi del maniqueisme i que el debat el porten a la pugna entre els instal·lats i els desesperats. El problema no rau en una sessió de pressupostos del Parlament, sinó a veure fins on arribarà la degradació social. I a si la classe política farà alguna cosa en aquest sentit o aprofitarà l'ocasió servida en safata per l'episodi d'ahir per victimitzar-se, blindar-se una mica més encara i perpetuar l'immobilisme que la caracteritza.