Collita negra

Qualsevol societat democràtica pot suportar un petit segment de gent disposada a enderrocar tot el que s'aguanta dret, però no pot sobreviure si bona part dels seus dirigents no creuen en l'ordenament jurídic que els sosté, si no estan disposats a fer servir tots els mitjans al seu abast per defensar-lo, si coquetegen amb la barbàrie. Barcelona no s'ha convertit en la capital mundial dels antisistema d'un dia per l'altre, ni les línies roges es van començar a traspassar dimecres. L'apropiació de l'espai públic i la invasió d'espais privats ve de temps, i no els hem sabut defensar. Professionals de la violència treballant en comandita amb professionals de la pau –aquests donant cobertura a aquells amb el truc del si t'enxampen no et conec– han anat avançant en diverses etapes fins a arribar a les portes del Parlament: la pròxima serà cremar-lo. Cal deixar de cedir com s'ha fet, ingènuament, pensant que era el mal menor. Cal reconèixer que per acció, per omissió o per subvenció s'ha donat ànims, impuls i cobertura ideològica a tot soroll transgressor pensant que no tindria conseqüències. Doncs aquí les teniu.

Barcelona: arxiu de violències i alberg d'espoliadors; capital de la Mediterrània però sols de la riba sud. Ara aneu a caçar turisme de qualitat i congressos de tecnologia punta. Aquesta revolta itinerant, que no ha acabat i que gaire ningú no sembla reconèixer, és una amenaça intolerable als ciutadans i un xantatge permanent damunt les institucions. Cal desarticular-la, identificar els facinerosos, destruir les seves xarxes. I sobretot ens toca recuperar el terreny perdut: l'ordre és innegociable. Els nostres representants no s'han de confondre mai més sobre quina és la remor de fons i qui són els veritables humiliats i ofesos.