sempre guanyen els mateixos
frederic porta
Sense manual d'instruccions
Una pena, adonar-nos ara que aquest noi tan apreciat venia de fàbrica sense manual d'instruccions. El compràrem per impuls, a primer cop d'ull. Coi, era un dels nostres amb la barreja global dels temps moderns, una bonica història d'amor al darrere, accent de la Terra Ferma i un nom exòtic. Per si hi mancaven ingredients, procedia d'un poble acreditat en l'argila forjadora de llegendes blaugrana i fotia gols, mancança endèmica d'aquesta fàbrica. Si haguessin estat aquests dies de penúries, la lluita fratricida entre defensors a ultrança i detractors furibunds hauria generat una batussa multitudinària on poder descarregar excedent de frustracions i adrenalina, però com que són temps de vins i roses només passem hores escalfant llengua a les barres a la salut de Bojan Krkic, fent-lo anar amunt i avall entre tones d'arguments i comparacions. No és cap geni de la pilota, ho sabem, que per això observem Messi, el tenim en un pedestal i algun dia expirarem sense haver-ne vist cap altre d'igual. Ni tampoc ha estat capaç d'arribar i moldre com els contemporanis Busquets i Pedrito, en una altra deducció demagògica de les que li han fet més nosa que servei, a aquest gendre ideal de les noves púbers catalanes. Ara que té vint anys, ara que ja es deu afaitar, el tractem amb el rigor d'un estranger de traspàs milionari, quan hauria de ser propina afortunada, sorpresa per gaudir, fruita dolça per madurar. Però aquí tot ha de ser immediat, d'ara, exagerat, extrem.
En quatre anys d'aprenentatge d'aquest ofici tan exigent, Bojan Krkic n'ha après un fotimer, i el mestre ha tingut bona cura de preservar-lo, tot i que la maldat de l'entorn ha sembrat zitzània on només hi havia desig pedagògic i coneixement exhaustiu d'aquest terreny tan minat i hostil. Enlloc podia evolucionar millor que envoltat dels sibarites companys d'aquest vestidor, a casa i en el seu idioma, però avui haurà de tocar el dos per exigències del guió, que dirien les vedets en el moment de despullar-se. Haurà de veure món, fer-se dur, esborrar l'adolescència del rostre, ser profeta parlant un idioma aliè, plantant llavors en altres terres si desitja tornar i fer que s'acabi la xerrameca. No hi ha paciència ni per als mimats. A cap de nosaltres ens agradaria veure'l transformat en un succedani de Martí Filosia del segle XXI.