De la dignitat als “indignats”

Una part de la societat evoluciona cap a formes de vida cada vegada més primàries i simples. També cap a la recerca de la immediatesa dels actes, dels resultats ràpids i dels plaers efímers. Aquesta tendència, que no és característica de tota la societat sinó d'una part, sí que és pròpia d'una massa crítica significativa i aconsegueix la sensació de totalitat. És a dir, fent una generalització podríem dir, encara que no sigui una dada aritmèticament vàlida, que tothom s'apunta a la simplicitat i defuig la complexitat. Aquesta tendència, a més, té aplicació en tots els àmbits, des de la salut i l'alimentació fins a la viabilitat familiar, laboral i econòmica, passant per l'oci i la cultura. Hi ha exemples de cadascun d'aquests àmbits per il·lustrar la tendència al mínim esforç que afecta una part cada vegada més significativa de la societat contemporània del nostre país.

Un fet actual, el moviment conegut com dels “indignats”, és una prova que ens movem en un sentit d'avançar o de retrocedir. Cadascú el pot interpretar com vulgui i, ben segur, el políticament correcte davant d'una realitat emergent és manifestar-se a favor d'ell. Però a mi no em convenceran els “indignats” i els seus propagandistes. Fa uns anys (ara eclipsada pel corró mediàtic) va constituir-se a Catalunya la Comissió de la Dignitat. Era un plantejament a favor de recuperar el respecte, fins i tot de construir el respecte. I era, sobretot, un plantejament basat en la complexitat, en els resultats a mig o llarg termini i en la feina lenta i obstinada.

El model de la Comissió de la Dignitat, amb menys espectacle, ha quedat desplaçat com a centre d'interès informatiu i social pel moviment dels “indignats”, inconcret, més de mirallet i serpentina i muntat sobre la destrucció del respecte. Anar a la contra i organitzar una rebequeria és una sortida infantil, semblant a la del nen que trenca un joguina per negligència o per immaduresa.

La democràcia, una joguina digna i cara d'assolir, no estan a punt de fer-la malbé exclusivament els governants polítics i financers (que també), sinó el conjunt dels usuaris. Llençar la democràcia pel forat de l'aigüera sí que és indignant.