Policies i ‘rasta-flautes'
Compartíem tertúlia al programa El secret de la Sílvia Cóppulo, quan el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, va apuntar la possibilitat que entre els indignats que havien atacat els diputats a les portes del Parlament hi hagués algun mosso infiltrat. Val a dir que ho va contextualitzar amb l'experiència de fets pretèrits quan els policies de la secreta es camuflaven entre les manis democràtiques per atiar la gresca i facilitar així la posterior detenció dels capitostos.
He de reconèixer que em va sobtar el comentari, primer per la personalitat de l'Arcadi, que per cert ja ha rectificat, però sobretot perquè no hi havia caigut. La meva ingenuïtat no és tan radical per no imaginar-me que entre els manifestants no hi hagués algun mosso amb pinta de rasta-flauta observant l'operació, tal com fan totes les policies democràtiques del món. De fet, fins i tot podem pensar que durant l'acampada a la plaça de Catalunya diversos agents varen compartir dies i nits amb els indignats sense que els detectessin. I mig en broma, que deurien ser dels més actius a l'hora de votar a favor de la dissolució de la trobada, cansats d'estar tants dies a sol i serena. Aclarit doncs que sóc de poble però que no em mamo el dit, la meva sorpresa ve donada per la profunda desconfiança que alguns sectors encara tenen respecte dels cossos de seguretat democràtics. Tres dècades després de la caiguda de la dictadura hi ha qui veu la policia com un agent pertorbador de les llibertats, que suposadament actua a les ordres d'una presumpta conspiració universal dissenyada pels poders més obscurs. Tothom que va córrer els 100 metres porra davant dels grisos sap quin pa s'hi donava. I els que varen passar per les mans dels torturadors franquistes encara més. Però d'això en fa més de trenta anys i molts dels agents que dimecres passat varen intervenir al parc de la Ciutadella o bé no havien nascut o eren nens de teta i caca. Potser aleshores teníem més clar qui eren els bons i qui els dolents. Ara tampoc tinc gaires dubtes, sobretot perquè entre els bons mai no hi haurà ningú dels que varen apedregar, escopir i humiliar els representants de la meva nació.
