Reputacions

El Monitor Empresarial de Reputació Corporativa (Merco)de 2010 situava Emilio Botín com al líder empresarial amb més reputació a l'Estat espanyol, i el Santander com a companyia més reputada, després de Telefónica. Aquest gener, el Tribunal Suprem va condemnar Alfredo Sáenz, conseller delegat de Banco Santander, a vuit mesos de presó i inhabilitació per exercir de banquer, per delictes d'acusació falsa contra uns deutors i d'intent d'estafa processal comesos l'any 1994, quan presidia Banesto, una dada que fa pensar als ingenus que es creuen tota la propaganda que hi ha sobre la Responsabilitat Social Empresarial que haurà fet canviar la classificació, resultat de les enquestes a directius de grans empreses, experts i líders d'opinió. Efectivament, hi ha hagut un canvi: mentre Emilio Botín es manté en la primera posició, el Santander puja una posició i aconsegueix el liderat. La classificació es va fer abans que se sabés que Emilio Botín i onze familiars seus han pagat a Hisenda 200 milions d'euros amb declaracions complementàries per IRPF i impost sobre el patrimoni dels exercicis 2005 a 2009, corresponent a capitals dipositats a Suïssa i no declarats en el seu moment. Però això, veient els antecedents, no afectarà el rànquing de 2012, perquè està clar que la bona reputació té a veure amb el que guanya l'empresa –8.181 milions d'euros l'any passat–, que no pas amb el compliment del seu Codi General de Conducta, segons el punt 10.3 del qual els membres dels òrgans d'administració i els empleats “s'abstindran de participar en activitats il·legals o immorals”. Botín ho sap, i per això es permet esbroncar els accionistes que pregunten sobre aquestes conductes en la junta general.