La carn vol carn

“La carn vol carn, no s'hi pot contradir”, escriu Ausiàs March al segle XV. Cinc-cents anys després, el poeta Vicent Andrés Estellés basteix la millor composició lírica de la història, Els amants, i l'encapçala amb el vers del seu avantpassat medieval. El poder de la carnalitat existeix des dels orígens i sobreviurà fins al dia del judici final. Parlo, ja ho han vist, del tarannà irrefrenable del desig, de l'amor conjugat en termes sexuals, dels plaers de la carn i de la salvatgia de la fogositat.

Els discursos pels quals conformem la nostra identitat sexual (heterosexual, homosexual, bisexual) i les sensacions a partir de les quals sentim plaer o dolor (orgasme, sadomasoquisme) són conceptes que adscrivim al nostre imaginari de manera inconscient, però en realitat són formes de micropoder a partir de les quals el nostre jo és controlat per instàncies superiors. Per què ens han de reprimir i controlar fins i tot la nostra sexualitat? La tradició, els estereotips caducs, els òrgans d'emissió del discurs --com els polítics o l'església-- ens han fet més mal que bé. Retallades també aquí? Si us plau, no em facin riure.

Som sentit. Som empremtes de carn a la pell. Només hi ha un exercici plausible a l'hora de substituir la carn: voler-ne més. I no em refereixo pas a un determinat comportament mamífer encaminat a la còpula llibertina. Massa lírica amorosa, excessiva tendresa tova, ens espanta i ens fa vulnerables. Qui en té la responsabilitat, d'aital sordidesa? Si ens volem mentir a nosaltres mateixos, i convertim aquest cúmul de sensacions epidèrmiques en allò que mal anomenem sexe, el que fem és, probablement, transformar la llum en carn. Aleshores, il·lusos, ens sembla que estem més tranquils...

Massa sovint ens amaguem en capes i capes de patrons i de marques en forma d'això no pot ser, de no estem en l'edat i tot això i allò. Tanmateix, en realitat, el que se'ns dóna més bé –i al mateix temps, el que ens dicta la natura pròpia– és rodolar per terra, enmig de mossegades i saliva, d'ulls desfermats i de llavis ardents.

Ras i curt: el desig no accepta ordres ni imposicions forasteres. Mana i manarà sempre. Afortunadament, no s'hi pot contradir...