La contraportada
Apropant l'abstracció
La companyia de dansa La Veronal crea a Tàrrega el nou espectacle, que assaja davant dels passavolants tot buscant la complicitat amb el públic
Desenes de falciots i orenetes sobrevolen nerviosament la plaça dels Àlbers de Tàrrega. Arran de terra i davant la curiositat dels passavolants, els ballarins de La Veronal hi recreen 300 ocells morts: Pavese, Franco, Companys, Freud, Ava Gardner... És l'epíleg de Pájaros muertos, l'obra que durant dues setmanes l'aplaudida companyia valenciana ha repensat de dalt a baix a la capital de l'Urgell. Quinze ballarins amateurs acompanyen La Veronal, escollits entre el centenar que es van presentar al càsting per participar al Laboratori de Creació de Fira Tàrrega. Aquestes residències creatives volen estimular la producció d'espectacles de joves artistes en escenaris urbans. Després de portar-hi Finlàndia, La Veronal repetirà enguany a Tàrrega amb aquesta panoràmica del segle XX, evocada a través de la vida de Pablo Picasso i els 300 personatges que s'hi van creuar. Icones per a un públic de carrer, al qual es convida a una experiència d'abstracció en moviment en el primer assaig obert de l'obra.
Sense l'escenografia ni el vestuari que es veurà al setembre, La Veronal incita la imaginació dels targarins, explicant-ne detalladament tota la coreografia i el marc escènic. Sota el punyent sol urgellenc de mitja tarda, els ballarins condueixen el rastre de víctimes, botxins, verges i amants. Són vint minuts de passió estudiada per “l'Espanya, les guerres i les dones” de Picasso, que va guanyant la complicitat dels targarins, i esclata en aplaudiments. “A Barcelona, vas a veure dansa i sols hi ha ballarins entre el públic, perquè no s'ha fet una tasca de formació. Al carrer, s'entén l'espectacle des d'un punt de vista diferent al del creador, a qui cal aquesta retroacció per provar i acabar l'obra”, justifica Jordi Duran, director artístic de Fira Tàrrega. En el col·loqui posterior amb el públic, un espectador, que s'identifica com a pagès, reclama “obrir la dansa a la gent perquè l'entengui i els artistes puguin viure sense ajuts”. Marcos Morau, coreògraf i director de La Veronal, troba interessant l'experiència: “A diferència d'espectacles com Rússia, aquest és més assequible, però avui he decidit canviar coses, perquè al carrer el llenguatge es distorsiona i els moviments han de ser molt cuidats”.
