Pública

Suposo que ja estan al corrent que, per tercer any consecutiu, una mostra d'estudiants de sisè de primària van passar al maig unes proves de competència. Són uns exàmens sense valor acadèmic, però sí que serveixen per saber quin és el grau de coneixement de l'alumnat.

Els resultats són demolidors. Un de cada quatre estudiants no arriba als mínims en llengua i matemàtiques, una taxa que ens deixa per sota de la mitjana europea. Més encara: hi ha un abisme entre els alumnes de l'escola pública i els de la concertada i la privada.

Els detractors de l'escola pública –n'hi ha, i molts– s'han apressat a enarborar aquest fet. ¿Veieu com l'escola pública és una despesa inútil?, han dit balancejant-se sobre les seves puntes i talons. Passen per alt que les escoles públiques han d'acceptar tothom, que no tenen filtres econòmics i que sovint és l'últim recurs per a aquells que són expulsats d'alguns centres concertats perquè el seu baix rendiment destarota una mitjana brillant. No diuen, no sé si per ignorància, malvolença o malignitat, que els resultats escolars no depenen tant de la titularitat del centre com del nivell socioeconòmic i de la implicació familiar en l'educació.

Després hi ha la feina de les direccions i el professorat. En organització escolar s'han de defugir els maniqueismes. Si l'escola concertada té una organització més eficient, la pública l'hauria de copiar sense manies. Les direccions haurien de ser autònomes per dur a terme els seus projectes i competir per l'excel·lència d'acord amb el seu professorat.