Sant Joan

Avui celebrarem una festa l'origen de la qual es perd en el temps. Ara i aquí, als Països Catalans, n'hi diem Sant Joan, i ens serveix per unir uns territoris –encara que sigui per una nit i amb una efímera flama– massa distanciats la resta de l'any. Per Sant Joan celebrem, festegem l'arribada de l'estiu. Com ho havien fet els antics. Perquè l'estiu és l'estació, malgrat la primavera, de la vida. De fet, amb el bon temps, i ho diu la dita, “tota cuca viu”. Era, i en moltes coses també és encara, temps de recollir allò sembrat, de reunir amics i famílies, de casar-se, de celebracions veïnals, de festes majors, d'estar al carrer. Ara l'estiu és, sobretot, temps de vacances. Temps de mar, de platja, de repòs, de viatges, de sopars. Temps per als amics i la família. Tot allò que anhelem de fer durant la resta de l'any i que, sovint, malgrat tot, no fem. Comença l'estiu. Aprofitem-lo.