Quan una nova llei no pot esperar
Fa massa temps que esperem una llei electoral catalana, quan les primeres eleccions al Parlament, el 1980, ja es realitzaren segons unes disposicions transitòries. Més de trenta anys és molt temps, però als partits parlamentaris sempre els ha fet mandra afrontar un debat enrevessat, on potser fins i tot s'han d'enfrontar als seus propis interessos electorals i al fet que, per arribar a un acord, és imprescindible aconseguir els dos terços de vots parlamentaris. Qui dia passa any empeny i una i altra legislatura han arraconat la qüestió, tot i que el tripartit va fer un intent de tirar endavant una proposta que es va encallar en el debat de comissió.
Ara es torna a parlar del tema, potser reanimat per la pressió popular sobre els partits polítics, dels quals es qüestiona la disposició de servei a la ciutadania i el caràcter immobilista dels seus postulats. El moviment indignat i el crit cada vegada més potent del carrer obliguen a emprendre iniciatives noves i, sobretot, a no deixar per demà feines pendents. La llei electoral catalana és un tema pendent i un punt bàsic per sustentar la bona representativitat de les institucions. No es pot esperar més i cal posar mans a la feina, quan cal aprofitar una bona disposició del partit majoritari i una més que segura acceptació dels altres grups parlamentaris.
És ben segur que la feina és difícil, quan els models francesos, britànics i alemanys es poden posar sobre la taula, en una carrera de consensos on el model alemany sembla el més ben situat. La votació a doble urna, una unipersonal i l'altra per decidir el percentatge de suport als partits, podria rebre el vistiplau de convergents i socialistes, tot i que, ara i aquí, caldria poder-hi introduir l'element correccional de la llista oberta o indicació de preferència en la segona papereta (la primera sempre ho és). Tot fa pensar que aquest serà el tema d'un futur proper i no serà gens gratuït filar prim amb referència al camp legal establert per la Constitució Espanyola, quan segons l'encaix de la proposta, la modificació dels districtes electorals (fins ara les dites províncies), podria entrar en contradicció amb el dictat constitucional.
