“Sóc una mica ‘plasta' però ho tinc assumit”

No, no es tracta d'això [riu]. El que passa és que sovint em sento força pressionat, perquè sempre haig d'estar donant el 120 per cent. Quan faig temes bons, no hi ha problema, però quan em surt un tema no tan bo, la gent de seguida diu que ja estic en decadència. No poden esperar que sempre els faci volar pels aires amb tot el que faig.

Jo intento no fer-ne gaire cas, perquè la meva relació amb el paper és molt sagrada, entre nosaltres dos i prou. Quan escric no vull pressions: només vull divertir-me i expressar-me, com sempre. Però de vegades miro internet i llegeixo coses molt injustes sobre mi.

La veritat és que no gaire. La meva música té molta energia, és molt emocional i crea sensacions de tot tipus que no puc controlar. Però sempre és millor això que deixar la gent indiferent.

Jo crec que en el hip-hop ha d'haver-hi de tot i que tant s'hi pot trobar un rap més dens o un altre de més lleuger i entretingut. Reconec que de vegades sóc una mica plasta, però ho tinc assumit [riu].

No en aquest país. Aquí la gent del hip-hop som més de pic i pala, els obrers de la música. Aquells que es creguin que anem a cavall del dòlar estan molt enganyats. Cançons com aquesta o Los elegidos parlen una mica de tot això, d'una manera desenfadada i enfadada alhora, perquè jo sempre intento anar al més profund de les coses.

En realitat, Ismael també té una actitud molt hip-hop, a la seva manera. Jo fa temps que l'admiro i vaig tenir l'oportunitat de conèixer-lo. Hem coincidint per Madrid i hem pogut anar de canyes i parlar una mica. Amb tots els col·laboradors que hi ha en el disc hi he tingut un tracte personal, excepte en el cas de Talib Kweli, que per a mi ha estat un somni finalment realitzat.

No en tinc ni idea i no vull ni plantejar-m'ho. De fet, si quan vaig començar m'haguessin dit que continuaria fent rap amb 35 anys, hauria pensat que ni de conya seria possible. Per això prefereixo pensar només en el projecte que tinc entre mans en cada moment, i no en el que faré o deixaré de fer més endavant.

El meu rap, evidentment [riu]. Me'n ric, però en realitat crec que és cert, perquè sé que el meu rap té una profunditat i tot un sacrifici al darrere, i crec que encara tinc alguna cosa a dir. Cal trencar el silenci, perquè si no ho féssim viuríem en un món incomunicat, però també penso que hauríem de ser més conscients del que comuniquem.

Farem una gira a partir del setembre i segur que visitarem Barcelona i moltes altres ciutats de l'Estat espanyol.