Dos més dos?

Seguim abocats a les retallades, als òmnibus, als “indignats” i a tota la faramalla social i periodística que, potser és una sensació personal, però fa l'efecte de no portar enlloc. Anem a pams. A hores d'ara i de plena actualitat, em torna al cap un tema que mai ningú no m'ha sabut explicar amb detall. Potser dec ser una miqueta limitat en aquestes coses però no acabo d'entendre el paper dels bancs tal com estan concebuts.

Unes entitats que agafen els nostres diners, els fan bellugar i aconsegueixen grans beneficis que, enlloc de revertir en els nostres comptes van a parar a les butxaques dels propietaris i dels accionistes. Pel mig, fundacions i altres figures legals que no fan altra cosa que afavorir més beneficis i crear més opacitat mentre els governs toleren, i en alguns casos afavoreixen, els paradisos fiscals i l'evasió de capitals. I tu, com a client, vas a una oficina i dius “bon dia” i has d'anar amb compte, ja que potser ha entrat en vigor una norma que els permet cobrar-te un euro per la resposta. Enmig d'una crisi ferotge, els bancs segueixen publicant unes xifres de beneficis i uns sous absolutament indecents. La meva pregunta, potser innocent per no dir estúpida, seria com és que tothom qui vol no pot obrir un banc. Potser hi hauria gent amb un criteri menys usurer que faria un millor repartiment de beneficis. I si no es vol que això sigui un berenar obert sense cap control, com és que no hi ha una mena de banc nacional que treballi amb els diners i que amb els guanys pagui les despeses de funcionament i doni unes compensacions més elevades als clients sense caure en l'insult d'unes xifres que són de vergonya?

I mentrestant els grans dirigents prediquen austeritat des de les cimeres internacionals que impliquen viatges, dietes, grans hotels i despeses milionàries, un curiós contrasentit en un temps en què les comunicacions són el paradigma i es pot parlar de franc amb l'altra punta de món sense perdre temps ni gastar ni un cèntim.

Llàstima que això dels “indignats” de moment no sigui altra cosa que un campament ocupa sense nord i no presenti alternatives poderoses amb capacitat per arribar a bon port i per engrescar la societat contra aquesta manera de funcionar que ens ha portat on som i que opta per retallar la part de baix mentre a dalt tot segueix igual o millor.